Colpits

La soci­e­tat cata­lana con­ti­nua col­pida per la tragèdia dels Alps. I ho esta­rem durant set­ma­nes. Les ter­mi­nals de l'aero­port del Prat esta­ven ahir més silen­ci­o­ses del que és nor­mal, com si tots els viat­gers que hi pas­sa­ven refle­xi­o­nes­sin sobre la trans­cendència que implica volar i posar les vides en mans de la sofis­ti­cada tec­no­lo­gia aeronàutica i els pilots. Com si de tant de volar els hagues­sin per­dut el res­pecte. Però aquest sen­ti­ment és idèntic a Ale­ma­nya, tan acos­tu­mats que els ser­veis i equi­pa­ments fun­ci­o­nin com un rellotge. Només la inves­ti­gació de les cau­ses de l'acci­dent i l'acla­ri­ment de les incògni­tes que que­den per resol­dre podran anar cica­trit­zant la ferida de tots ple­gats. Però serà llarg i dur.