La quimera del risc zero, un altre cop

Des que es va estavellar l'avió als Alps, companyies aèries, governs i autoritats diverses s'han embrancat en una cursa per ser els primers a aprovar tota mena de protocols que evitin que es repeteixi una tragèdia d'aquest tipus: més tripulants a la cabina, noves normes d'accés, controls psicològics... També després dels atemptats de l'11-S es van aprovar un munt de mesures als avions i aeroports i pocs anys més tard Al-Qaida feia una matança als trens de Madrid. Els pilots ho tenen clar: està bé millorar la seguretat, però el risc zero no existeix i val més assumir-ho. Per més controls que es facin, el comportament humà és imprevisible i no és just que paguin els plats trencats els qui tenen malalties mentals i els posem sota sospita.