Pensaments en imatges

El cinema sempre s'ha servit de les adaptacions literàries. Allò de “m'agrada més el llibre que la pel·lícula” és una frase que sol encarar l'obra original i la seva versió. De grans llibres, se n'han fet pèssimes pel·lícules, i d'obres literàries regulars, n'han sortit bons films. Vicente Aranda va ser un especialista d'adaptar relats a la pantalla. Tiempo de silencio en va ser un. Jo vaig veure la pel·lícula just després de llegir l'obra de Luis Martín-Santos. La vaig trobar pastada a la narració de referència. Però no hi vaig veure un demèrit. Aranda feia literalitat de la novel·la, però actuava d'alquimista en traduir en imatges i sons el pensament del lector. Als seus talents, se'ls afegia la seva capacitat d'envoltar-se de grans actors.