El càstig de l'antitelevisió

El setge contra TV3, que va començar fa un any, es va materialitzar diumenge a la tarda. Potser els tancs no vénen per la Diagonal però hi ha altres maneres de fer visible un estat d'excepció informativa: en forma de supositori televisiu. I l'audiència sap el que vol veure a la tele. I no és propaganda: els debats entre candidats se situen en el rànquing dels més vistos. I, pel format, l'Espai informatiu compensatori estava plantejat com el que era: un càstig, una imposició. Sense presentador i amb discursos íntegres, es va obligar TV3 a fer antitelevisió: siguis votant del que siguis, no aguantes deu minuts veient Rajoy i García Albiol saludant el públic, una repetició visual però també musical; només tenien una cançó de reggaeton?