Escombrant aigua cap a casa

Pen­sava que els con­sells comar­cals eren una collo­nada sense com­petències impor­tants... fins que la guerra dels preus de l'aigua a les Gar­ri­gues m'ha fet can­viar de parer. Men­tre hi mana­ven els repre­sen­tants de muni­ci­pis amb gran­ges, es fixava un con­sum teòric per habi­tant molt estrambòtic, ja que s'inflava perquè sortís més barat donar beure a les vaques. Ara que han aga­fat les reg­nes del Con­sell els muni­ci­pis amb molts humans i pocs ani­mals no raci­o­nals, s'ha fixat el preu en relació amb el con­sum real, sigui per ren­tar plats o per abeu­rar el bes­tiar. Els muni­ci­pis petits hau­ran de pagar més, però no hi veig el pro­blema, ja
que només han de fer reper­cu­tir als seus rama­ders
el cost que enco­lo­ma­ven als urba­ni­tes.