La força de la discreció

Les grans obres es couen amb discreció. Ho vaig pensar quan vaig acabar de llegir Pedra de tartera i vaig descobrir, encantada, en acabar la lectura, que la seva autora era la professora de català que havia tingut a 2n de BUP a l'institut públic de Cerdanyola del Vallès. Començàvem la dècada dels vuitanta i Barbal havia de batallar tres hores a la setmana amb un grup d'alumnes amb les hormones revolucionades. Barbal va ser una professora reflexiva i dolça, que preferia passar desapercebuda. Se li notava l'amor per la llengua i per la feina ben feta. Aquells adolescents malcarats poc ens podíem imaginar aleshores que en aquells moments la profe de cata estava gestant una de les grans obres de la literatura catalana contemporània.