No oblidar Guinovart

Crec que fins i tot li vaig dir personalment: “Guinovart, treballes massa.” Guinovart superava els límits de la intensitat. No parava. I aquest fet, d'entrada positiu, crec que se li ha tirat en contra. Si no, no entenc la poca atenció que ha rebut la seva persona i la seva obra des de la seva mort. La seva pintura matèrica, amb ocres i vermellosos de la terra, tenia molt de compromís. Volia expressar allò que tenia al cervell i al cor: arrelament a la terra amb uns ideals de solidaritat i justícia. I justícia se li ha de fer, perquè si és cert que es poden establir jerarquies entre els artistes –que no ho sé–, el Guino hi és al capdamunt, independentment de les direccions que prengui l'art; perquè tot i el canvi de corrents i modes, l'autèntic art és el que sap atrapar l'ànima.