Binta / Dibba

Recordo molt bé aquell dia. La Binta va arri­bar a Cata­lu­nya amb només sis anys dei­xant enrere, a Gàmbia, part de la família i els pri­mers records d'infan­tesa. Era un reco­mençar, un procés d'adap­tació que, quan la suma d'hores vis­cu­des no és gaire alta, és menys com­pli­cat. També hi fa comp­tar amb gent que t'estima, que et dóna impuls en l'apre­nen­tatge de la vida, que t'ajuda a superar els moments difícils. Ahir pen­sava en tot això quan, a GiModa, la dis­se­nya­dora Binta Jadama, que ja té 25 anys, pre­sen­tava una col·lecció de ves­tits. Dis­senys atre­vits, vius, aco­lo­rits, detalls ètnics, síntesi dels dos mons. La seva marca es diu Dibba, el cognom de la mare que es va que­dar a l'Àfrica i al pati de buta­ques hi havia algú que, amb tot el merei­xe­ment, estava orgu­llosa i emo­ci­o­nada.