El seguiment de l'intent de cop d'estat a Turquia que va fer TV3 divendres a la nit és reveladora en diferents aspectes. Primer: la realitat és sempre més atractiva que la ficció, a ulls de qui s'ho guaita des del sofà, que ho acaba disfrutant més com una pel·li que no com a notícia. Segon: les noves tecnologies, com ara seguir el recorregut de l'avió presidencial a través de la pantalla, són elements que, a banda de les imatges en temps real i les trucades dels testimonis –sentir la veu d'algú com tu és molt poderós– construeixen una experiència informativa de magnitud. Però tot quedaria buit sense el relat dels periodistes: apassionat, perquè és un fet històric, amb coneixement, i sense perdre ni l'anàlisi ni la prudència. Aquest periodisme, el del relat, és el que sobreviurà.