L'endemà del dissabte

Pot­ser els lec­tors habi­tu­als d'aquesta columna –des d'aquí m'agra­da­ria salu­dar tant l'un com l'altra– hau­ran notat que de tant en tant hi sur­ten referències a una revista digi­tal nord-ame­ri­cana que es diu The Raw Story (un nom que en català seria alguna cosa com ara Al gra). Fun­dada
el 2004 a Was­hing­ton, The Raw Story ha acon­se­guit una mena de qua­dra­tura del cer­cle periodístic, tot cri­dant l'atenció dels lec­tors a unes notícies que són del tot fide­dig­nes amb l'esquer d'uns titu­lars ben sen­sa­ci­o­na­lis­tes.

Aquí en teniu uns quants exem­ples recents, d'aquests titu­lars: “Ash­ton Kutc­her [l'actor que fa el paper del fun­da­dor d'Apple en una pel·lícula biogràfica recent] se'n va a l'hos­pi­tal després d'un intent de seguir la dieta frugívora de Steve Jobs”. O bé: “L'Asso­ci­ació Naci­o­nal del Rifle [el lobby pro­ar­mes als EUA] sí que va donar el seu suport al con­trol d'armes als anys sei­xanta, a causa dels Pan­te­res Negres”. O bé: “Un pas­sat­ger d'un cre­uer de luxe es queixa perquè «El terra està cobert d'excre­ments.»” O bé: “L'home que va matar Bin Laden viu pit­jor que un dela­tor de la màfia després d'haver dei­xat la marina de guerra”. Són titu­lars que, com es veu, tenen força impacte, segu­ra­ment perquè es dis­tan­cien una mica dels esde­ve­ni­ments a què es refe­rei­xen a fi de recal­car l'apa­rent absur­di­tat d'aquests.

Una fórmula, aquesta, que fun­ci­o­na­ria de mera­ve­lla amb cer­tes notícies espa­nyo­les i cata­la­nes. Vet aquí unes quan­tes pos­si­bi­li­tats basa­des en els esde­ve­ni­ments de la set­mana aca­bada d'aca­bar: “Una repre­sen­tant del govern cen­tral vol que un país empo­brit pagui 12 mili­ons d'euros perquè s'hi pen­gin milers de ban­de­res”, “La tor­tura d'uns ani­mals inde­fen­sos, defen­sada democràtica­ment a Madrid”, “La filla del rei d'Espa­nya, l'única per­sona no impu­tada en un frau col·lec­tiu pre­sump­ta­ment orga­nit­zat pel seu marit”, “Una llei odi­ada per amplis sec­tors de la població és impo­sada pel Minis­tre d'Edu­cació per tal de fomen­tar la tolerància”, “El número dos del par­tit espa­nyol majo­ri­tari vol san­ci­o­nar 14.000 per­so­nes per haver xiu­lat en un lloc públic”. O fins i tot es podria incloure una notícia inter­na­ci­o­nal recent que afecta Cata­lu­nya i Espa­nya en tant que països si més no nomi­nal­ment catòlics: “Un home que afirma ser el repre­sen­tant de Déu tot­po­derós a la Terra dimi­teix al·ludint motius de salut”.