El GEES

Sense fer gaire fressa i de vegades amb l'aparença (aparença, ep!) de qui no vol ben bé la cosa, un grup d'empordaneses i empordanesos van fent forat en l'opinió pública, lentament i convençuts, treballant per la solidaritat en molt diversos camps i aspectes.

Són la gent del Grup d'Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat (GEES). Aquesta setmana mateix he tingut l'oportunitat i el goig de passar una bella estona amb uns quants entorn d'una taula de restaurant, a Figueres. Aquella sobretaula em confirmava el que havia intuït: tots estan molt al cas del que passa per casa nostra i molt més enllà també, en relació amb la injustícia social, les desigualtats i els problemes de la gent, sobretot els més febles. I això que podria semblar literatura de política ideal, no ho és gens ni mica. Perquè, d'una banda, tots ells es mostren molt crítics en afers d'aquesta mena, i alhora penquen de valent en qualsevol problema que es produeixi o presenti. I no cal dir que en aquests camps hi ha també molta feina a fer. Vaig constatar que estar amb la gent del GEES vol dir submergir-se ràpidament en tot allò que té a veure amb la solidaritat, amb la cooperació, amb la conscienciació social justa. Un exemple es produïa en aquell mateix sopar en què ens vam assabentar, a través d'un comensal que en proposà un brindis, que feia poques hores que el PP havia acabat votant (cedint) a favor de l'acceptació a tràmit de la iniciativa legislativa popular sobre els desnonaments. I amb caràcter retroactiu (al·leluia!, però ja ho veurem), cosa que produí comentaris i reflexions a dojo.

Si puc dir-ho així, aquesta tropa s'ha especialitzat en qüestions de l'Àfrica central. Vaig demanar sobre la idea o motiu de crear el GEES i em van dir que fou a partir de la pressa que van tenir per demanar informació sobre un cas particular (la mort de Joaquim Vallmajó a Ruanda), perquè Amnistia Internacional era (és) una organització molt articulada i pràcticament impenetrable a l'hora de demanar informació concreta o indagar sobre un cas específic i determinat. Quan els demano com es podrien definir com a grup, Josep M. Bonet diu: “El GEES vindria a ser el braç armat no violent d'Amnistia Internacional, dedicat molt especialment a la zona africana dels Grans Llacs.” I tot això, asseguren, convençuts que la veritat és la força més poderosa de la història i que el seu poder no depèn de la petitesa del missatger.