“‹La querida›”
Arran del cas dels micròfons destapat la setmana passada, els mitjans de comunicació s'han dedicat a un exercici lingüístic que ha requerit un intent de precisió lèxica: el d'esmentar el nom d'una dona (menys mediàtica), la senyora Maria Victòria Álvarez, en funció del vincle amb Jordi Pujol Ferrusola (més mediàtic). I l'exercici ha obtingut resultats diversos.
En un primer grup, hi podem encabir els mitjans que han donat a MVA el tractament de “parella” de JPF. Segons el DIEC, el fet de ser “parella” implica que són dos que reuneixen les condicions per estar casats, però que no n'estan. Dins el mateix grup, es va passar de dir-ne simplement “parella” a dir-ne “parella sentimental”; és a dir que continuaven sent dos, sense estar casats, però com si n'estiguessin. I, més endavant, potser quan el gremi periodístic es va anar informant amb més rigor sobre la cosa, es va optar per la solució universal de dir-ne “exparella”, que és una manera de dir que ja no s'és parella, ni s'està casat ni hi ha previsió d'estar-ne en un futur.
En un segon grup, hi podem encabir els mitjans de comunicació que, d'entrada, van donar a MVA el tractament d'“amant” de JPF. El concepte “amant” és menys asèptic que el de “parella”. Segons el DIEC, es refereix a l'amor sexual i té a veure amb una persona que té relacions amb una altra amb la qual no està casada. Curiosament, sempre era MVA qui era “amant” de JPF, mai a l'inrevés, la qual cosa no aclareix si l'amor sexual era d'ella cap a ell, d'ell cap a ella, o si hi havia correspondència simètrica. En un estadi posterior, el concepte “amant” també va caure i va deixar lloc al d'“examant”, que és una manera de dir que l'amor sexual s'havia acabat.
En un tercer grup, hi podem encabir algunes formes imprecises, entre les quals, “exnòvia”, que, a banda de tractar-se d'un terme desaconsellable en català, sembla del tot desencertat, perquè no hi ha constància que MVA i JPF fossin dues persones a punt de casar-se o casades recentment. Una altra, la forma “expromesa”, si bé és més genuïna, és igualment equivocada en el fons. De fet, ningú no va parlar de “núvia” ni de “promesa”, sinó que els partidaris d'aquestes formes van passar directament a l'estadi d' “exnúvia” i “expromesa”. Finalment, alguns mitjans han optat per la forma ambigua “ex”. Simplement, MVA ha quedat com l'“ex” –i que cadascú ho completi com vulgui.
Pel periodista empordanès Carles Fages de Climent, la senyora MVA seria “la querida”. Amén.
