Socialisme 5 estrelles

En un congrés socialista a Portugal han sorprès aquests dies les declaracions de Beatriz Talegón, secretària de la Unió Internacional de les Joventuts Socialistes, quan va denunciar la contradicció que implica el luxe de reunir-se en un hotel de 5 estrelles. També s'interrogava sobre el paper vacu dels socialistes dins el context de la resposta al capitalisme. Més que la sorpresa, la meva sensació és d'estupefacció perquè em pregunto si el comentari de Talegón és fruit de la candidesa, del cinisme o d'una sobtada caiguda del cavall, una revelació de la seva naturalesa “revolucionària.” Amb l'historial del seu partit sobre la taula, o Talegón s'ha equivocat de formació o simplement té una cara més dura que el ciment.

No entenc que algú que pensa així pugui haver-se ficat on s'ha ficat. A més, per què Talegón no va renunciar a l'hotel i se'n va anar a una pensió o a una tenda de campanya? L'oportunisme li permet fer de veu de la consciència en comptes de proposar una neteja del partit –ple de corruptes i amb afers de terrorisme d'estat durant el regnat del gran guru Felipe. És tan nefast ser en un hotel de 5 estrelles si ho comparem amb totes les corrupteles que els esquitxen arreu?

És evident que la noia té un problema amb “el capitalisme de lliure mercat” i els hotels bons. Quina és l'alternativa, doncs? Les cooperatives de la UGT o una taverna de barriada? O les americanes de pana dels vells dirigents? Retreu la manca de resposta de l'organització i parla d'imatge, però no deu ser tot plegat una operació d'imatge? Com pot qüestionar-se el sistema algú que en forma part? Misteris d'ideologies pretèrites.