Estructures d'esterilitat

L'auto­no­misme ha mort. Els auto­no­mis­tes d'abans ara són fede­ra­lis­tes, sobi­ra­nis­tes o inde­pen­den­tis­tes. Tots defen­sen que ens cal un estat propi per defen­sar-nos de la posició abu­siva de l'Espa­nya cen­tra­lista. I tenen raó. Però quina mena d'estat volem cons­truir? Si no ha de ser millor que el que tenim pot­ser no cal que ens hi posem. Volem estruc­tu­res d'estat, però també neces­si­tem les d'este­ri­li­tat. Entre la cor­rupció, l'espi­o­natge polític, l'eco­no­mia sub­mer­gida, la comp­ta­bi­li­tat B, el tràfic d'influències, el frau fis­cal, el finançament il·legal dels par­tits, els dos­si­ers fan­tasma, els jut­ges que pre­te­nen legis­lar i els governs que jut­gen i exe­cu­ten, a l'Estat espa­nyol –Cata­lu­nya inclosa– hi ha més vida a les cla­ve­gue­res que a la superfície. Un nou estat és una opor­tu­ni­tat per millo­rar i millo­rar és l'única moti­vació pos­si­ble per mobi­lit­zar tot un país.