Opinió

Periodisme i pluralisme

Els governs i els partits prefereixen una premsa dòcil i domesticada

La gran­desa i la misèria del peri­o­disme deri­ven de la seva con­dició de mirall tren­cat del pre­sent. No hi ha altra pro­fessió que vis­qui de la volun­tat de des­co­berta per­ma­nent de les veri­tats ocul­tes. Tot i reco­nei­xent el caràcter essen­ci­al­ment efímer i pro­vi­si­o­nal de la seva veri­tat, el peri­o­disme no deixa de ser admi­rat en les soci­e­tats ober­tes. Allò que admi­ren uns i temen els altres és aque­lla qua­li­tat que ja li detec­tava Wal­ter Lipp­mann: la premsa és el “reflec­tor de llum” que es mou per totes ban­des per res­ca­tar de l'obs­cu­ri­tat els epi­so­dis ocults i posar-los a dis­po­sició de la visió pública. Llum, taquígrafs, visió, reve­lació, trans­parència... Il·lusi­ons col·lec­ti­ves de màxima actu­a­li­tat!

Escri­via en l'ante­rior arti­cle que davant els escàndols de gran mag­ni­tud que vivim al Regne d'Espa­nya, pot­ser els ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes retro­bem la fe, sovint per­duda, en la premsa i el peri­o­disme. La qüestió és qui­nes garan­ties ens ofe­rei­xen els media per dipo­si­tar en ells, enmig de tanta fos­cor i de llui­tes ferot­ges, el nos­tre crèdit? ¿Tenim a dis­po­sició un sis­tema de mit­jans d'infor­mació que res­pon­gui als prin­ci­pis fona­men­tals d'inde­pendència i de plu­ra­lisme? Aquesta pre­o­cu­pació no és pri­va­tiva d'una con­jun­tura espa­nyola i cata­lana mar­cada per una crisi econòmica i política pro­fun­des. És també un pro­blema can­dent a tot Europa.

En abs­tracte, hi ha acord total en democràcia sobre el paper impres­cin­di­ble dels media i del peri­o­disme com a ins­ti­tu­ci­ons essen­ci­als per a l'exer­cici de les lli­ber­tats d'expressió i d'infor­mació, sense les quals no hi ha opinió con­tras­tada ni par­ti­ci­pació en les deci­si­ons polítiques. El pro­blema rau en qui­nes mesu­res poden garan­tir l'exer­cici d'un peri­o­disme res­pon­sa­ble, inde­pen­dent i plu­ral.

Històrica­ment, l'exer­cici res­pon­sa­ble del peri­o­disme s'ha vist amenaçat o lami­nat pels dos grans poders, el polític i l'econòmic. Els governs i els par­tits pre­fe­rei­xen una premsa dòcil i domes­ti­cada. Els amos dels mit­jans tenen tots vocació de mag­nats de la comu­ni­cació i, per tant, aspi­ra­ran a la con­cen­tració i al mono­poli de la infor­mació (i de la publi­ci­tat). Entre els dos murs, entre l'ambició de poder i el temor a la pre­ca­ri­e­tat, la pro­fessió periodística dóna sovint una imatge penosa, entre el ser­vi­lisme al ser­vei dels pode­ro­sos i el vede­tisme a les pan­ta­lles de l'espec­ta­cle fútil o obscè. A tot això, ara un nou des­a­fi­a­ment ve a com­pli­car la defi­nició del peri­o­dista: la irrupció de la web 2.0 i la faci­li­tat d'accés dels par­ti­cu­lars a les xar­xes sem­bla diluir la figura i la missió tra­di­ci­o­nals del peri­o­dista. Qui és avui peri­o­dista?

A Europa, com he dit, aquests temes són motiu aquests dies d'un acti­visme reno­vat. S'acaba de posar en marxa una ini­ci­a­tiva ciu­ta­dana euro­pea (www.​initiative.​org) que vol aple­gar més d'un milió de sig­na­tu­res per acon­se­guir jus­ta­ment això: una direc­tiva a favor de la lli­ber­tat i del plu­ra­lisme dels media. La UE ha fet públic, al gener, un informe estratègic del High-Level Group on Media Plu­ra­lism and Fre­e­dom (A free and plu­ra­lis­tic media to sus­tain Euro­pean demo­cracy), que s'afe­geix a un ante­rior informe del EU Media Futu­res Forum (Fast-forward Europe: 8 solu­ti­ons to thrive in the digi­tal world) sobre la poten­ci­ació dels con­tin­guts dels media en l'era digi­tal. També la Unió Euro­pea de Radi­o­di­fusió ha fet un breu informe propi (Media Fre­e­dom and Plu­ra­lism), i ha des­ta­cat la importància del ser­vei públic de ràdio i tele­visió a Europa en la pre­ser­vació dels valors de lli­ber­tat i plu­ra­lisme.

Una de les pro­pos­tes, si més no curi­o­ses, de l'informe Media Futu­res és la de crear un premi euro­peu del peri­o­disme de qua­li­tat en tres àmbits: audi­o­vi­sual, premsa de paper i premsa digi­tal. El Fòrum fa patent el seu desig que aquest premi “pugui esde­ve­nir amb el temps tan pres­tigiós com el Pulit­zer als EUA”. Ben­vin­gut premi si és per dig­ni­fi­car la inde­pendència, el plu­ra­lisme i, en defi­ni­tiva, la qua­li­tat del peri­o­disme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.