I si millorem el món?

Estem pas­sant temps difícils, de des­con­fiança i d'aba­ti­ment. Però sor­gei­xen llums. Per exem­ple, s'havien ado­nat que ja han pas­sat 20 anys? El 7 de febrer del 1992 els mem­bres de la Comu­ni­tat Euro­pea (CE) van sig­nar un gens fàcil trac­tat, que va can­viar-nos el nom i la con­dició. Aquest acord inter­na­ci­o­nal va entrar en vigor l'1 de novem­bre del 1993, i ens col·locà dins de la Unió Euro­pea (UE). En l'acord es va ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zar un nou esta­tus jurídic: la con­dició de ciu­tadà euro­peu. La ciu­ta­da­nia sor­geix del prin­cipi democràtic de sobi­ra­nia popu­lar i atorga drets indi­vi­du­als (civils, polítics, soci­als) i també deu­res (impos­tos, fide­li­tat, etc.), així com la facul­tat d'actuar en la vida col·lec­tiva. El text es coneix ofi­ci­al­ment com a Trac­tat de la Unió Euro­pea, tot i que és més popu­lar el nom de Maas­tricht.

Vaig pas­sar una tem­po­ra­deta a aquesta ciu­tat holan­desa, capi­tal de Lim­burg, de poc més de 110.000 habi­tants, entre els rius Mosa i Jeker, per un curs Come­nius de for­mació de pro­fes­so­rat. El lloc té arrels cel­tes i ofe­ria un pas acces­si­ble per cre­uar el gran riu. Els romans, tan empre­ne­dors com sem­pre, van deci­dir cons­truir-hi el pont que encara és un dels espais màgics de la ciu­tat. Des de temps de Juli César l'ano­me­na­ven “Mosae tra­iec­tum” (el gual al Mosa), nom del qual n'ha resul­tat la deno­mi­nació actual. A Maas­tricht s'hi està bé: ple de bici­cle­tes, tot endreçadet, sere­ni­tat a l'ambi­ent, espais com l'Onze-Lieve-Vrouwe­plein. Ets a prop de tot arreu: de la belga Lieja i de l'ale­ma­nya Aquisgrà, on –confós ara amb la cate­dral – hi ha el palau que, des del 800, va ser­vir a Car­le­many per pas­sar-hi la majo­ria dels hiverns. I tot això certa relació amb la història d'Europa la té. El cur­set va ser interes­sant: el títol ja n'era una tesi, Cros­sing bor­ders. Europa no és només eco­no­mia i colors blaus amb estre­lles gro­gues, sinó també un pro­jecte polític vital: una nova unió entre per­so­nes. I aquí hem tor­nat al tema: la ciu­ta­da­nia.

Els nos­tres ado­les­cents són part del futur: per això tenim tanta cura de l'ense­nya­ment, tot i els entre­bancs que –per raons i interes­sos exclu­si­va­ment ideològics– hi posen els polítics, d'aquí i d'allà. Agafa força la ini­ci­a­tiva d'edu­car en valors ètics i ciu­ta­dans, apro­fi­tant esde­ve­ni­ments com són el Dia d'Europa (9 de maig) i la temàtica que la UE pro­posa com a Any Euro­peu. Cada vegada som més els que hi tre­ba­llem, com a camí per millo­rar el nos­tre món, lluny d'euro­cen­tris­mes o d'esta­ta­lis­mes que ofe­guen les vari­e­tats naci­o­nals, ja que Europa con­ti­nua sent una espe­rança d'estar “units en la diver­si­tat”, com diu el seu motto ofi­cial.

El 2013 és l'Any euro­peu dels ciu­ta­dans (europa.eu/citi­zens-2013) i es pro­posa una reflexió sobre com vivim aquesta con­dició política, que és genial. Les anàlisis con­clo­uen que només el 36 per cent de nosal­tres, els 500 mili­ons d'euro­peus, ens con­si­de­rem ben infor­mats sobre els drets que, com a ciu­ta­dans, tenim. Sí que ens reco­nei­xem euro­peus i n'iden­ti­fi­quem alguns: drets de petició a la UE, de lliure cir­cu­lació, de no dis­cri­mi­nació per naci­o­na­li­tat, de pro­tecció con­su­lar, de tre­ball i for­mació. Però no n'hi ha prou: accés als docu­ments, ini­ci­a­ti­ves ciu­ta­da­nes, dret a una bona admi­nis­tració, etc. Arreu de Cata­lu­nya s'està tre­ba­llant, segons em consta, per afa­vo­rir la consciència d'aquests drets i treure els obs­ta­cles per al seu exer­cici. Però cal que tots coo­pe­rem en el pro­jecte: la “manca de legi­ti­mi­tat democràtica” de la qual alguns acu­sen la UE se supera també si cadascú fa el que és al nos­tre abast. I aquesta sen­si­bi­li­tat, ofe­gada per la sen­sació de cor­rupció de tota una classe de repre­sen­tants, ha de renéixer. I renai­xerà des de l'escola. La invi­tació és per a tot­hom, famílies, estu­di­ants i docents: què puc fer jo per obte­nir com­pro­mi­sos amb la ciu­ta­da­nia euro­pea? El Dia d'Europa a Ins­ti­tuts i Esco­les és una manera de millo­rar el nos­tre món.