Opinió

Viure sense tu

La passió

Josep Pla mantenia
que pels catalans
Itàlia havia de ser la
nostra segona pàtria

Pen­sant en Modest Prats he fet balança de cafès a Roma. De Sant'Eus­tac­hio a Tazza d'Oro, com ell feia en un dia amb els vols de baix cost entre Girona i la capi­tal ita­li­ana. Aques­tes dues cafe­te­ries, que són a tocar del Senat i del Panteó, es dis­pu­ten ser les millors de la ciu­tat, i gai­rebé del món. I a fe de Déu que la dis­puta és dura, per bé que pot­ser em deixo atra­par pel gust del cérvol d'Eus­ta­qui. El seu cap­puc­cino em té el pala­dar segres­tat, i quan la tassa ja és buida escuro el fons amb la culle­reta per veure si a força de gra­tar l'escuma de la llet obro una via que no tin­gui atu­ra­dor.

Encara hi ha un altre cafè d'atrac­tiu i solera a Roma, el del Greco. L'espai físic no et remet als sei­xanta, i, per comp­tes dels mosaics de fusta de regust africà que hi ha als dos cafès de Modest, les parets del Greco et fan sal­tar molt més en el temps, fins al 1760, vaja! A més de Goethe, Gogol, Stend­hal i Lord Byron, entre altres il·lus­tres hi havia pas­sat el pin­tor Marià For­tuny. Diu­menge una comi­tiva reu­senca va res­ti­tuir el bust del pin­tor davant la seva tomba, al cemen­tiri romà on és enter­rat.

En aquest Caffè Greco també hi havia pas­sat força hores Josep Pla, que man­te­nia que pels cata­lans Itàlia havia de ser la nos­tra segona pàtria. Ho explica Josep-Lluís Carod-Rovira a La passió ita­li­ana, premi Octu­bre 2012, que acaba d'aparèixer. Un lli­bre deliciós, inven­tari d'aquesta passió que fa dels cata­lans “uns ita­li­ans frus­trats”, segons defi­nició de Josep Solé Bar­berà. En canvi, la passió cata­lana als ita­li­ans els la va fer arri­bar Pier Paolo Pas­so­lini, que va edi­tar una anto­lo­gia de poe­tes cata­lans. Al CCCB arriba les pròximes set­ma­nes una expo­sició sobre la seva obra i estron­cada vida. Tor­nant a l'exer­cici de balança, no cal dir que, política­ment, aquest mag­ne­tisme italià també ha ser­vit de mirall per als cata­lans. Per al sis­tema de par­tits. I també hi ha qui veu en Tan­gen­to­poli un pas­satge sem­blant a la cor­rupció ins­tal·lada aquí. Caldrà veure si les elec­ci­ons d'aquest diu­menge i dilluns fan net i ens seguei­xen ali­men­tant la passió ita­li­ana
o ens dei­xen la fede per­duta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.