Opinió

el defensor del lector

Esclat religiós

S'ha de reconèixer que ens hem trobat davant d'un fet que ens ha agafat a tots de sorpresa

La pri­ma­vera encara no ha arri­bat, però el papa Benet XVI ha fet escla­tar el tema religiós, només pro­nun­ci­ant unes poques parau­les. La veri­tat és que ens ha aga­fat a tots per sor­presa. No recordo haver rebut cap escrit o cor­reu sobre el trac­ta­ment que pugui fer el diari del tema religiós. Ni a favor ni en con­tra. Més aviat s'ha res­pi­rat una gran indi­ferència. Hi va haver una època d'esplen­dor, que fou quan Joan XXIII va con­vo­car el Con­cili Vaticà II. En aquell temps encara hi havia inqui­e­tud, la gent més o menys assis­tia a les cerimònies reli­gi­o­ses, segu­ra­ment perquè la nos­tra soci­e­tat estava molt tan­cada i no hi havia els mit­jans que tenim avui dia, amb inter­net, el mòbil, la gran oferta tele­vi­siva. Els anys sei­xanta encara s'orga­nit­za­ven aplecs, es feien actes reli­gi­o­sos mul­ti­tu­di­na­ris, i els cape­llans i els bis­bes tenien encara un cert pre­di­ca­ment.

Quan ja havia començat la crisi, heus aquí que el gran papa Joan –jo diria que, aquest sí, por­tat per l'espe­rit– va con­vo­car el Con­cili Vaticà II. Tot­hom veia que s'havia arri­bat a un final d'etapa i va renéixer la il·lusió. El Con­cili ho can­vi­a­ria tot, segons deia la gent, fora d'actes car­ques, fomen­tats pel fran­quisme. Començava una nova etapa, en la qual molts hi vam creure. Por­tes ober­tes era el lema. Però tot ple­gat va durar poc. Les for­ces vives vati­ca­nes es van aco­llo­nir i van començar a tan­car por­tes i fines­tres. Hi havia el perill de cons­ti­pats. Al cap d'uns anys, lamen­ta­ble­ment, l'Església catòlica es va tor­nar a tan­car en si mateixa, va començar a con­dem­nar teòlegs que volien donar res­pos­tes als pro­ble­mes dels homes i les dones d'avui, la teo­lo­gia de l'alli­be­ra­ment va ser con­dem­nada sense embuts pel Sant Ofici, i grans teòlegs que podien aju­dar a fer una església nova van ser obli­gats a callar, encara que, per sort, molts van obeir la veu de la seva consciència i han anat escri­vint obres que han aju­dat molta gent a no per­dre el camí.

On és la doc­trina del Con­cili?, s'ha anat pre­gun­tant molta gent, que no havia per­dut l'espe­rança. I s'ha tor­nat als pri­mers segles de l'Església, amb el que els vati­ca­nis­tes en diuen doc­trina sòlida. I hem tor­nat en una època en la qual l'Església no ha pin­tat res; bé, sí, s'ha tor­nat a la doc­trina dels Rouco, al res del rosari, les nove­nes i les ora­ci­ons de tota la vida. Durant aquest temps, l'Església pràcti­ca­ment no ha apa­re­gut als mit­jans de comu­ni­cació. Ni en posi­tiu ni en nega­tiu. El defen­sor no ha tin­gut cap feina en aquest tema. Però heus aquí que, de cop, el papa Benet XVI es des­penja un dia i anun­cia amb tota solem­ni­tat que es jubila, que ja en té prou. I, de cop, al defen­sor se li ha girat feina per parar un tren. El tema religiós passa al pri­mer terme de l'actu­a­li­tat, gai­rebé al mateix nivell que el casos de cor­rupció. La gent m'ho comenta, m'envia cor­reus. De cop s'ha creat la curi­o­si­tat. He seguit el trac­ta­ment que n'ha fet el nos­tre diari, i crec que s'ha trac­tat amb seri­o­si­tat. S'han bus­cat opi­ni­ons de gent que coneix el tema, s'han con­tras­tat punts de vista i no s'ha cai­gut –almenys ho crec– en alar­mis­mes de qual­se­vol mena. S'ha de reconèixer que ens hem tro­bat davant d'un fet que ens ha aga­fat a tots de sor­presa. No és habi­tual que un papa dimi­teixi. D'aquí al dia que es pro­clami el nou papa, es faran tota mena d'espe­cu­la­ci­ons, i això és molt lògic. El papa no ha dit per què plega, bé, ha donat a enten­dre que ha aca­bat els tor­rons, cosa prou lògica, tenint en compte el seu estat de salut i l'edat. Però hi ha més. L'opinió gene­ral és que aquest papa és intel·ligent i, per tant, és pos­si­ble que hagi pen­sat que un cop de timó podria obrir noves pers­pec­ti­ves a l'Església. Però, d'altra banda, sabem que la cúria romana és una llosa duríssima, que ningú no la pot ni tan sols reme­nar una mica. Estic segur que Benet XVI ho va inten­tar i ha fra­cas­sat en l'intent. Per això deu pen­sar que ell ja ha fet el que havia de fer. Podem asse­gu­rar que el tema de l'Església catòlica ocu­parà pla­nes i pla­nes des d'aquesta set­mana fins que surti la fumata blanca del Vaticà. I després. Es faran tota mena d 'espe­cu­la­ci­ons, els car­de­nals pas­sa­ran tots per un sedàs i estic segur que serà difícil tro­bar-ne un que esti­gui net de tota culpa. Sens dubte serà la pri­mera vegada que els mit­jans digi­tals hi juga­ran un gran paper. De fet, ja hi estan jugant.

Agenda espor­tiva

Acabo amb un cor­reu que m'envia Fer­ran Mon­tar­dit de Lleida. S'ha ado­nat que en l'agenda espor­tiva del cap de set­mana no surt en l'apar­tat de 2a divisió B el Lleida Espor­tiu. Ho he com­pro­vat i, efec­ti­va­ment, és cert. N'hem par­lat amb els dels esports I m'expli­quen que és degut al fet que el Lleida va voler pertànyer a un grup fora de Cata­lu­nya per raons econòmiques, suposo, i és clar no apa­reix en l'agenda. M'han asse­gu­rat que hi posa­ran remei. Gràcies, Fer­ran, i gràcies per la teva fide­li­tat al diari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.