Corrupteles

Bárce­nas, Palau, Pretòria, Manga, aero­ports sense viat­gers, Noos, pen­si­o­nis­tes mili­o­na­ris que han tre­ba­llat tota la vida en aque­lla caixa, càrrecs elec­tes amb sous de nou mil euros al mes que no posen els peus a la seu de l'admi­nis­tració que els paga, més que dos cops l'any per a com­plir l'expe­di­ent… I ens per­dem en un embo­lic que tor­pe­dina il·lusi­ons.

Aquests dies de dir molt al face­book que “la cor­rupció no pot ente­lar la noblesa del desig sobi­ra­nista” em miro el melic i recordo mol­tes con­ver­ses. I ara farem allò de “l'amic de l'amic de la meva cosina m'expli­cava que”… I recordo con­ver­ses on un exar­qui­tecte tècnic muni­ci­pal em recor­dava que diver­ses empre­ses con­trac­ta­des per l'ajun­ta­ment on tre­ba­llava li deien “si vols poso uns milers d'euros més al pres­su­post i et vinc a can­viar la gespa del jardí de casa teva”, “no t'has de can­viar les por­tes de casa?”, i tot pel fet d'haver acon­se­llat l'ajun­ta­ment con­trac­tar l'empresa X per a fer el pavelló muni­ci­pal, arre­glar els jar­dins del poble, fer l'obra de l'escola de música nova… O aquell col·lega cap de comu­ni­cació d'un altre ajun­ta­ment que em reco­nei­xia que de cada con­trac­tació que feia de fei­nes de publi­ci­tat o comu­ni­cació, li repor­ta­ven un tant per cent del con­tracte amb l'empresa sub­con­trac­tada en qüestió.

Això ha pas­sat i passa amb per­so­nes que NO són càrrecs elec­tes, que no són polítics, sinó càrrecs de con­fiança o fins i tot tècnics muni­ci­pals i que han con­vis­cut amb les cor­rup­te­les a escala local. I si anem esti­rant fils veu­rem com altres amics i salu­dats miren d'estal­viar-se pagar impos­tos amb xan­xu­llets diver­sos, treure pro­fit de l'amis­tat amb un regi­dor o secre­tari gene­ral, i poti­ne­ja­des vàries amb allò de l'avan­tat­gisme. Un amic, molt honest en la política, em deia que cal fer foc nou, apar­tar de la gestió pública la cor­rupció, ser més estricte del que toca­ria per arren­car d'arrel allò que mal­met el bon nom de la gestió pública. I jo, que l'animo, i li desitjo sort. I l'acon­se­llo si m'ho per­met: comença a les esco­les!