Triangle d'or

Llàstima que La Palla­resa, una de les gran­ges del car­rer Petrit­xol de Bar­ce­lona, està tan­cada quan surto de la Sala Gran del TNC de veure Una història cata­lana de Jordi Casa­no­vas. La xoco­lata hau­ria seguit ali­men­tant l'ànsia i el neguit que duc al cos després d'haver fruit inten­sa­ment de les bones hores de tea­tre de Casa­no­vas.

La far­lopa i el cavall han apa­re­gut a l'esce­nari en aquest retrat inter­mi­tent dels nos­tres dar­rers anys. I l'únic pro­ducte addic­tiu que tinc a casa és una pape­rina d'ave­lla­nes, tor­ra­des a l'antiga a cal Gis­pert. Me les envio sense atu­ra­dor pos­si­ble. Una que cruix i una altra que demana pas, i una altra i una altra. Les devoro. Com peten entre les dents! Les espe­llofo amb els dits i l'olor de tor­rat se m'arrapa a la pell, com la de la pólvora de les pis­to­les que es dis­pa­ren al Naci­o­nal. Com peten a l'esce­nari!

Una història cata­lana, que ens arriba després del Pàtria del Lliure, tira cap a la mun­ta­nya, busca la mateixa força tel·lúrica, la que ens fa demòcra­tes per patri­o­tes. I tira cap a Nica­ra­gua, bus­cant la revo­lució i la lli­ber­tat. I tira cap al Somor­ros­tro i el Bon Pas­tor. Cap a les Últi­mas tar­des con Teresa i cap a Tor, la mun­ta­nya màgica, i cap al Dis­para, Fla­nag­han.

Anem tirant fins arros­se­gar-nos lite­ral­ment dins la història. La que hem sobre­vis­cut, i que ens situa contínua­ment en la fron­tera del seguir sent, enllu­er­nats per l'or i pel diner. Com han petat al hall abans d'estre­nar! Els actors han simu­lat l'enter­ra­ment de la sala Tallers, víctima de la sor­tida de la crisi que abona les reta­lla­des. Víctima del 21%. La sala, que va ser­vir per fer créixer aquest mun­tatge, tanca tem­po­ral­ment. Tant de bo que l'èxit que viurà a la Sala Gran ajudi a reo­brir-la. L'or que ho ha de fer pos­si­ble ja el tenim.