Xocolata espessa
Més confiança en nosaltres
La guerra bruta mediàtica i institucional contra el procés d'independència de Catalunya és tan intensa i sostinguda que de vegades ens arrossega i aconsegueix el seu objectiu: distreure'ns i fer-nos perdre confiança en les nostres forces i en la possibilitat certa d'aconseguir el nostre objectiu.
Sortosament, també succeeixen esdeveniments de gran magnitud —com la votació dels diputats del PSC aquesta setmana a Madrid, en contra de les instruccions explícites del PSOE— que ens tornen a la realitat: la nostra força com a poble roman intacta, una força que en poc més de dos anys ha estat capaç de girar com un mitjó el panorama polític català i de girar 90 graus l'eix esquerra-dreta per fer-lo pivotar sobre l'eix sobiranisme-unionisme. Hom pot establir una seqüència (arbitrària) que va de la consulta d'Arenys a la gran manifestació de l'11 de setembre del 2012 convocada per l'Assemblea, passant per la de rebuig a la sentència de l'Estatut i el reguitzell de consultes populars sobre la independència arreu del país.
Convé no perdre de vista el que s'ha aconseguit. Hi ha una majoria sòlida a favor de la independència, expressada a les urnes. El principal partit polític del país en termes de vots ha evolucionat el seus postulats ideològics cap al sobiranisme explícit, tot abandonant el sano regionalismo que tan bona impressió causà a Madrid d'ençà la Transició.
Aquest mateix impuls social ha provocat un altre fet d'una magnitud notable: el vot dels diputats del PSC a Madrid a favor del dret a decidir, en contra del que van votar els seus companys del PSOE. Convé no menystenir la rellevància d'aquest fet. Mai havia succeït res semblant. Ni quan la LOAPA va transformar l'autonomia en una broma de mal gust, ni quan el ribot d'Alfonso Guerra va convertir l'Estatut en un tebeo. Els diputats catalans socialistes sempre havien empassat saliva i havien votat en clau espanyola.
El procés de Catalunya cap a la seva llibertat no tirarà endavant sense un cert grau de complicitat del socialisme català.
La força intacta d'una majoria sòlida del poble català segueix empenyent cap endavant, i no hi ha Navarro que s'hi pugui resistir.
