Suspesos en bones pràctiques

Poca informació sobre l'alcalde o alcaldessa i el seu equip de govern, sobre els òrgans de govern i el calendari de treball, sobre els sous dels càrrecs electes, sobre els plens i els acords que s'hi prenen, sobre els plans d'actuació municipals, sobre els pressupostos i la gestió econòmica, sobre els contractes amb empreses, entitats o particulars; poques eines de participació ciutadana, poques eines per comunicar-se amb el consistori... En definitiva, i com titulava aquest diari, suspesos en transparència. Aquesta és la realitat dels ajuntaments gironins i, per extensió, dels catalans, segons un estudi del Laboratori de Periodisme i Comunicació, de la UAB. Després d'analitzar els webs dels 221 municipis gironins –i els 947 catalans–, els resultats són demolidors, decebedors i concloents. Només cinc municipis gironins –57 de catalans– compleixen la meitat dels 41 indicadors per mesurar la seva transparència. Uns indicadors que es consideren bàsics per saber qui són i què fan els nostres polítics municipals, com gestionen els recursos de tots plegats i quina informació i quines eines de participació ciutadana ofereixen. Davant uns resultats tan minsos, n'hi de sobres perquè els caigui la cara de vergonya. No hi ha excusa que valgui per justificar l'obscurantisme que envolta tot allò que és públic. Precisament per la seva condició de públic, hauria de ser transparent, clar, diàfan... El pitjor de tot és que encara hi ha qui no entén per què els ciutadans estem tan farts de tot plegat! Com volen que estiguem davant uns representants que no donen la cara, que no expliquen com gasten els nostres diners, que no informen de què fan ni de quan ho fan, si no és per motius propagandístics, electoralistes. Que no siguin transparents, que no posin les cartes sobre la taula, no vol dir necessàriament que actuïn incorrectament. Però d'entrada, fa de mal pensar. Si no hi ha res a amagar, perquè no s'informa amb tota normalitat sobre sous, acords, pactes, contractes i càrrecs i no s'escolten les opinions dels ciutadans? Tan difícil és? Ara els responsables municipals ho tenen fàcil. Poden consultar el mapa de los bones pràctiques de la UAB i coneixeran fil per randa per on començar per aprovar l'assignatura de transparència. Potser no és la solució per escurçar el distanciament que hi ha entre ciutadans i polítics. Però pot ser un bon punt de partida.