Les veles s'inflaran!

Andrea Dòria, el gran almi­rall genovès, que ha pas­sat a la història per les seves gale­res, va ins­pi­rar un altre Dòria, l'Andreu. Als anys sei­xanta, Andreu Dòria bus­cava un nom per bate­jar el seu pro­jecte edi­to­rial. Un nom que li per­metés de nave­gar per les tèrbo­les aigües de les auto­ri­tats fran­quis­tes sense que la cen­sura li obrís una via d'aigua.I gràcies a aquesta nau, a bord de la qual el genovès va sor­tir airós d'infi­ni­tat d'embats, l'edi­to­rial La Galera, fun­dada per Andreu Dòria, ara fa cin­quanta anys que marca el rumb de cen­te­nars de milers de lec­tors del país. Amb el pas del temps ha sal­vat esculls de tota mida i manera, però no ha per­dut mai els objec­tius fun­da­ci­o­nals: pro­mo­ci­o­nar una lite­ra­tura infan­til i juve­nil de qua­li­tat i moderna, i estar al ser­vei de l'escola cata­lana i la cul­tura del país. Allò que ara en diríem ser una estruc­tura d'estat. I per mi, una edi­to­rial com La Galera –o com Edi­ci­ons 62, que estava d'ani­ver­sari l'any pas­sat–, ha fet i fa aquesta feina, que és molt necessària per arri­bar a ser un país amb totes les lle­tres. Faci­li­tar conei­xe­ment a través de la lec­tura. Esta­rem d'acord que la iden­ti­tat cul­tu­ral cata­lana es defensa millor amb un estat propi, que les estruc­tu­res d'estat han de ser útils a la població, no a l'inversa, i que una estruc­tura d'estat fa nació i faci­lita el camí cap a la cre­ació d'un estat. Una edi­to­rial, com La Galera, reu­neix tots aquests requi­sits, perquè amb els seus lli­bres ens ha aju­dat i ajuda a crear, ja de ben petits, una ànima lec­tora que genera una consciència crítica, una per­so­na­li­tat curi­osa, acti­tuds que pre­pa­ren la mai­nada de lla­vors i la d'ara per nedar a mar obert i no ser engo­lits per cap cor­rent o cant de sirena que els vul­gui fer per­dre el nord. Des d'El zoo d'en Pitus i Rovelló a Les aven­tu­res de l'Elvis Riboldi o Kàrva­dan, els lli­bres de La Galera han ofert a milers de gene­ra­ci­ons de lec­tors un valor que com a país hem de poten­ciar: tenir som­nis i fer-los rea­li­tat en català , i donar-los prou aire perquè , com diu la cançó, les nos­tres veles s'inflin i el vent ens porti com un cavall des­bo­cat per les ones fins allà on ens pro­po­sem d'arri­bar. Per molts anys!