Catalunya vista des d'Escòcia

Acos­tu­mats com estem els cata­lans a emmi­ra­llar-nos en altres rea­li­tats naci­o­nals per veure què podem apli­car o què no hem d'apli­car al nos­tre cas, ima­gi­nem-nos per una vegada la situ­ació inversa. Ima­gi­nem el pri­mer minis­tre escocès, que ja ha anun­ciat la data del referèndum per la inde­pendència d'Escòcia, obser­vant el procés caòtic que se segueix a Cata­lu­nya, un país incapaç d'arti­cu­lar una estratègia con­junta pel dret a deci­dir.

L'SNP (Par­tit Naci­o­nal Escocès) tam­poc no ho ha tin­gut fàcil en les últi­mes dècades i s'ha hagut d'enfron­tar, men­tre dibui­xava l'horitzó de la inde­pendència, amb la resta de for­ces polítiques adversàries: els tories, els labo­ris­tes i els libe­rals, un con­junt tallat pel patró uni­o­nista. Men­tres­tant, només comp­tant amb aju­des pun­tu­als dels verds, Sal­mond ha acon­se­guit millo­rar les con­di­ci­ons de la devo­lu­tion (el model d'auto­no­mies espa­nyol en versió britànica) i, per exem­ple, ha asso­lit la gratuïtat de les taxes uni­ver­sitàries, entre d'altres millo­res de l'estat del benes­tar. Així, Sal­mond ha pas­sat d'ésser opo­sició dis­creta a encapçalar el govern i a ser res­pec­tat pels seus i pels altres, inclòs el pri­mer minis­tre britànic Came­ron, amb qui s'ha asse­gut en una taula de nego­ci­ació per pac­tar el referèndum. Sal­mond, que ha lide­rat un procés pro­gres­siu i gene­ra­lit­zat d'apro­xi­mació a la sobi­ra­nia per a Escòcia, no deu enten­dre per què a Cata­lu­nya el camí de la inde­pendència va ple d'acci­dents que tenen a veure amb la regressió de la sobi­ra­nia. No deu enten­dre per què, en aquests moments deci­sius, el con­junt de les for­ces polítiques cata­la­nes es dedi­quen més a mar­car diferències tàcti­ques entre si que a com­par­tir un full de ruta en comú. No deu enten­dre per què el pre­si­dent Mas no dis­posa de prou d'auto­ri­tat moral mal­grat que, de paraula i de fet, és el pri­mer pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de l'edat con­tem­porània que no s'ha arron­sat en la defensa de la dig­ni­tat naci­o­nal. No deu enten­dre per què la supo­sada soci­e­tat civil no és capaç d'arti­cu­lar cap pro­posta de suport al procés més efec­tiva i deter­mi­nant que fer una cadena humana.

Des d'Escòcia es deuen pre­gun­tar quins ànims tin­dran els cata­lans l'Onze de Setem­bre del 2014, una set­mana abans del referèndum a Escòcia. Aquell dia, quan els cata­lans tor­nin cap a casa després de la mani­fes­tació ritual o de la cadena humana o de qual­se­vol altra idea de boy scout, ho faran ento­nant en veu baixa aque­lla cançó pre­mo­nitòria del Quico Pi de la Serra: “No patiu, que no pas­sarà res...”