Boig el PP i boges Podem

No sé si ho tinc ben entès, però provaré d’explicar tal com veia ahir que estava la cosa. Junts va retirar (24 de febrer) la moció de confiança que volia sotmetre Sánchez perquè es podia trencar alguna cosa, segons opinava el mediador. Jordi Turull va explicar fins a l’extenuació que tot es feia per respecte al mediador, que no hi havia la més mínima confiança en el PSOE. Al contrari. Va dir que hi havia tota la desconfiança. Bo i això, una setmana després (4 de març) tots els campanars de Junts tocaven a tritllo i els padrins tiraven bateig. Es menjaven la paraula “traspàs”, que es veia substituïda per “delegació”, i costava molt trobar moments en què fessin força amb la idea d’“integral”. El gran acord ja naixia una mica descafeïnat, però no ha colat ni com a “delegació de competències”. Una altra setmana després tenim el PP com boig i Podem com boges, els sindicats policials histèrics i García Page cantant l’africana. És a dir, que es va renunciar a la moció de confiança per entrar en un altre guirigall catalanòfob com el de l’amnistia que no apliquen, el del català a Europa que s’encalla presidència darrere presidència o el mal funcionament de Rodalies del qual vostès i jo som els primers culpables. Ja veurem amb quin invent ens sorprenen la setmana vinent quan engeguin l’operació salvar al mediador, i veurem quants dies triga a quedar l’invent empantanegat i on s’empantanega!