Pugons catalans

El colum­nista del diari Abc Juan Manuel de Prada publi­cava ahir un curiós arti­cle en què, sota el títol El triunfo de la demo­gresca, res­ca­tava un paràgraf d'una crònica par­la­mentària de Wen­ces­lao Fernández Flórez escrita l'any 1933, que De Prada con­si­de­rava d'abso­luta actu­a­li­tat. Fernández Flórez com­pa­rava els mem­bres del govern espa­nyol amb les for­mi­gues, i els dipu­tats cata­lans amb els pugons. «Las hor­mi­gas cui­dan a los pul­go­nes, los sacan por las mañanas, los colo­can en las plan­tas más sabro­sas, les dejan hacer allí lo que les da la gana: sor­ber el zumo, tomar el sol pase­arse, amarse... (...) ¿Qué les exi­gen a cam­bio de esto? Casi nada. El pulgón exuda un líquido azu­ca­rado del que la hor­miga es tan golosa que por con­se­guirlo y sabo­re­arlo des­cuida a veces hasta el cui­dado de sus pro­pias lar­vas (...). Ales­ho­res De Prada expli­cava «Para que los dipu­ta­dos cata­la­nes exu­den ese «sí» dulce, meloso, ape­te­ci­ble que apun­tala su pre­ca­ria mayoría se ha sacado Zapa­tero del magín ese cho­co­late del loro. Los dipu­ta­dos cata­la­nes segre­gan votos; Cataluña segrega votos.» I con­clou que això resu­meix tot el finançament autonòmic. Finançament que, segons De Prada, és l'argúcia política que s'ha inven­tat Zapa­tero perquè els paga­nos esti­guem entre­tin­guts men­tre ens fur­ten el diner de la but­xaca. Com es pot veure, en aquest ina­ca­ba­ble serial sem­pre ha d'haver-hi algun cul­pa­ble català; que s'hagi repes­cat un text de l'any 1933 per esta­blir un matemàtic paral·lelisme amb el govern espa­nyol i els dipu­tats cata­lans d'ara mateix, penso que deu voler dir alguna cosa. I alguna cosa més del que dei­xava anar De Prada en el seu arti­cle. Estic espe­rant que apa­re­gui el requa­dre d'Anto­nio Bur­gos, també a l'Abc, sobre el tema perquè, sens dubte, tindrà la seva gràcia. Recor­dem que d'ell és la frase «no son nadie esos trin­cando», en referència als polítics cata­lans de fa una dècada quan ana­ven a Madrid. Madrid, una comu­ni­tat que, vegeu El Mundo, aporta el tri­ple que la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya al fons de soli­da­ri­tat.