Opinió

Fa basarda

Tot i que alguns entesos diuen que la cosa “crema” i que caldrà prendre decisions dràstiques si la qüestió es precipita, la versió oficial ens vol tranquil·litzar i ens explica, una i altra vegada, que tot aquest percaç del rescat i del corralito de Xipre a Espanya encara ens el podem mirar de lluny.

Abans que res he de confessar que, tot i que aquests darrers dies m'he comprat algun diari econòmic per veure si aprenc alguna cosa més, d'aquest tema en sé poc i, malgrat la distància amb què m'ho miro, la crisi financera dels països de la Comunitat Europea fa basarda.

Pel que diuen les notícies dels darrers dies, el que ha passat a Xipre, de sobte i sense que ningú t'avisi (suposo que sempre hi deu haver algú que té informació privilegiada i aquest sí que deu haver estat al cas i ha pogut blindar el poc o molt que té), és el següent: el teu banc, aquell que no ha perdut ocasió de reclamar-te el que calia sense la més mínima consideració al que tu podies (o no podies) pagar, tanca les portes i... tururut! Ja no pots disposar dels teus diners quan vols, ni fer amb ells el que consideris oportú.

Per a més inri, els xipriotes han hagut d'esperar (si no podien fer-ho, als que dirigeixen l'economia del país els era absolutament igual) que l'estat donés permís per obrir les portes dels bancs per treure diners. A més a més, una vegada obertes les entitats financeres, els clients no han pogut disposar de tots els seus diners i estalvis lliurement, sinó que s'han imposat unes normes i restriccions per tal de no descapitalitzar el país i que la desbandada econòmica no fos un campi qui pugui.

Ostres, ostres, ostres!! A mi això d'Europa m'ha semblat sempre una oportunitat i una eina imprescindible per al desenvolupament de qualsevol territori d'aquesta part de l'hemisferi, però, carai!, les decisions que prenen la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional indiquen que tiren pel dret i que no estan per orgues. Quina por que fa, tot això!

Tant se val si en tens molts o pocs (sembla que millor si són pocs). La mesura s'aplica de manera universal i no s'hi val a queixar-te i explicar la teva dramàtica situació.

Déu n'hi do! Ah!, i els que han tingut algun calé estalviat i han seguit les instruccions dels seus assessors invertint-lo en productes financers, han begut oli.

Ja no queda gaire res que sigui fiable. Encara que alguns ho hagin fet tot bé i altres hagin tingut la sort de poder estalviar, ni el diner ja no és el que era.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.