Armstrong

Neil Arms­trong, el pri­mer home que va tre­pit­jar la Lluna, es pre­gunta qua­ranta anys després què espe­rem per enviar algú a fer el mateix a Mart. Es deu fer el tonto, perquè sap que enviar un humà a aquest pla­neta seria inútil –de què ser­vi­ria que hi trobés ras­tres d'aigua que ja no hi és?–, com ho va ser enviar-lo a ell i onze més al nos­tre satèl·lit. Allò va ser una immensa des­pesa pública del govern dels Estats Units en pro­pa­ganda, per fer sor­tir els nord-ame­ri­cans de la depressió que van aga­far quan van saber que els rus­sos havien acon­se­guit que en Gaga­rin fes un volt per fora de l'atmos­fera (prova que a l'hora de mal­gas­tar els diners dels altres tan eficaços són els comu­nis­tes com els capi­ta­lis­tes). Hi ha qui, tot i sabent que tot ple­gat va ser un invent d'en Ken­nedy per gelo­sia dels soviètics, defensa això del «petit pas per a un home però un pas de gegant per a la huma­ni­tat» perquè el repte va obli­gar els científics a inven­tar coses útils. El 1969 ja ho deien, això de les millo­res tècni­ques al ser­vei de la gent, però l'únic que es pot atri­buir exclu­si­va­ment als Apol·lo és l'aug­ment de ven­des a ter­mi­nis de tele­vi­sors que hi va haver per poder veure-ho a casa; la resta, hau­ria arri­bat igual­ment, més tard o més d'hora. Ens diuen, per exem­ple, que sense la cursa espa­cial ara no hi hau­ria els satèl·lits de comu­ni­ca­ci­ons que ens per­me­ten con­tac­tar amb el mòbil amb qual­se­vol part del món, però és inqüesti­o­na­ble que amb l'afició que hi ha per veure els pronòstics del temps les tele­vi­si­ons hau­rien tro­bat la manera de cons­truir el Mete­o­sat, ni que fos amb la tec­no­lo­gia dels que par­ti­ci­pen en el con­curs de focs arti­fi­ci­als de Bla­nes. Si es trac­tava d'acon­se­guir més ràpida­ment coses així, els governs nord-ame­ri­cans hau­rien estal­viat molts diners optant per sub­ven­ci­o­nar el ciclisme: Arms­trong, en Lance, hau­ria pogut pas­se­jar-se pel Tour amb pin­ga­ni­llo molts anys abans.