opinió
La revolta ciutadana
Els ciutadans de Catalunya i l'Estat viuen com els d'altres països d'Europa una crisi sense precedents que, amb diferències, recorda la que van patir certs estats europeus als anys trenta quan les classes treballadores es van veure abocades a la misèria, amb una classe política desacreditada, cosa que va afavorir el naixement d'un feixisme que abocaria Europa a la guerra. D'aquella guerra sorgiria la llavor de la Unió Europea, que havia de permetre una Europa de ciutadans que veiessin garantits els drets socials i econòmics.
La greu crisi financera ha fet créixer unes idees feixistes que, en la mateixa línia del que passava a Alemanya als anys trenta, culpen els poders econòmics externs d'arruïnar el país, mentre la classe política, allunyada del poble, es mostra incapaç d'evitar la precarietat en què cau la població. El cas més clar és Grècia, amb la irrupció del partit Aurora Daurada, que culpa les institucions financeres, la Unió Europea i els immigrants de tots els mals.
Afortunadament a Catalunya i l'Estat espanyol cap força xenòfoba ha entrat a les institucions. I en canvi, l'any 2009, quan ja començava a visualitzar-se la sagnia dels desnonaments, es constituïa a Catalunya la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que s'estendria arreu de l'Estat amb la intenció d'aturar els desnonaments, regular segones oportunitats amb un lloguer social i, sobretot, legislar la dació en pagament. Cal recordar que la major part del deute hipotecari espanyol no és de les famílies, sinó de les promotores, les quals sí que obtenen la dació en pagament sense que es persegueixi els promotors.
Però de la mateixa manera que la crisi econòmica ha motivat una desafecció vers aquesta Europa unida dirigida per uns líders que estan destruint els objectius amb què es va crear, a Catalunya i l'Estat espanyol ha nascut un moviment de solidaritat i revolta al marge dels partits. Un moviment transversal d'acció directa que ha obtingut ja una victòria jurídica amb la sentència del Tribunal d'Estrasburg. Si el moviment dels “indignats” del 15-M, format majoritàriament per joves, va ser un avís, ara les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca han creat unes xarxes d'ajuda i acció directa inimaginables fins fa poc. Així, el fet d'una subhasta d'un pis a Manlleu amb una hipoteca a Banesto va motivar acte seguit manifestacions i l'ocupació de seus bancàries arreu de Catalunya que setmanes després encara continuen, amb els desnonats de Manlleu acampats amb la PAH davant de la seu del Banesto. L'acció pacífica d'escraches o seguiment de diputats del PP perquè donin suport a la iniciativa legislativa que la PAH ha aconseguit portar al Congrés sacseja l'autisme de molts dirigents polítics.
El cas de l'ocupació d'un bloc de pisos a Salt, propietat del Banc Mare Nostrum, duta a terme el divendres 22 de març, i el conreu dels terrenys del voltant, és un exemple dels murs que han caigut i de la pèrdua de la por. Davant la desesperació individual del desnonat, aquest ara rep el suport per recuperar habitatges amb l'objectiu d'aconseguir un lloguer social. A moltes ciutats s'ocupen solars on els veïns conreen la terra. Són la nova revolta de la ciutadania que no es creua de braços i que combina l'acció política al Congrés dels Diputats amb l'acció directa als terrenys i pisos propietat dels bancs.
