Fundipau

Com­me­mora els trenta anys del seu nai­xe­ment i de seva presència activa la Fun­dació per la Pau, ara Fun­di­Pau. Hi vaig entrar en con­tacte quan ens obrien els ulls sobre els estralls que pro­vo­ca­ven les mines o les bom­bes de dis­persió. I des d'ales­ho­res, gràcies a ells he anat sabent, amb xifres, una de les cares ama­ga­des dels nego­cis de la guerra, de la fabri­cació i venda d'arma­ment de tota mena, aquí i arreu. En con­cret, et fa per­dre l'equi­li­bri la com­pro­vació que Espa­nya fabrica i ven armes a països teòrica­ment bel·lige­rants con­tra ella, que la indústria arma­men­tista és un dels nego­cis més ren­di­bles (i més obs­cens) del, ens agradi o no i per ara, nos­tre país. Fins i tot el minis­tre del ram per­tany al col·lec­tiu de tra­fi­cants d'armes. I pen­sar que fa deu anys, els Bush, Blair, Aznar, Bar­roso, reu­nits a les Açores, apa­dri­na­ven la nova invasió de l'Iraq perquè Sad­dam Hus­sein tenia, segons ells --encara no jut­jats, que se sàpiga, pel Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal de l'Haia– armes de des­trucció mas­siva!

Per com­me­mo­rar aquest trentè ani­ver­sari, el 13 d'abril, i amb actu­ació des­in­te­res­sada d'aquest grup musi­cal nota­ble que ha estat i és La Loco­mo­tora Negra, al Palau de la Música hi haurà con­cert. A la lle­tra d'aquesta música, pen­sa­rem que, a l'hora de reta­llar, el govern reta­lli, dràsti­ca­ment, en des­pesa mili­tar i no, com fins ara, en des­pesa social. I que en totes les instàncies inter­na­ci­o­nals qua­lli el com­promís, d'acom­pli­ment obli­ga­tori, per al con­trol de la fabri­cació i venda d'arma­ment, si no volem assis­tir, dia a dia, a les imat­ges de mas­sa­cres que tenen lloc en espais tan pro­pers com Síria.

El con­cert de Fun­di­Pau tindrà lloc la vigília d'una nova com­me­mo­ració de la II República que, en l'arti­cle sisè de la seva Cons­ti­tució, deia: “Espa­nya renun­cia a la guerra com a ins­tru­ment de política naci­o­nal”, d'un dring força dife­rent al mis­satge d'un euro­di­pu­tat català que sug­ge­ria la invasió per les armes de Cata­lu­nya, si ens declaràvem, democràtica­ment, inde­pen­dents.

Per cert: aquest mes d'abril fa cin­quanta anys que va ser exe­cu­tat Julián Gri­mau, sobre qui el nou minis­tre de Franco, Fraga Iri­barne, va difon­dre fas­ti­go­ses men­ti­des, abans i després d'un judici sal­vatge, irre­gu­lar del tot. È la nave va!