L'amagat

Encara que sigui per sub­mer­gir-nos a tots en un rea­lisme des­car­nat en què l'horitzó imme­diat és el de la mera super­vivència, pre­fe­reixo mil vega­des més un pre­si­dent que doni la cara, com va fer ahir Artur Mas, a un altre que un dia sí l'altre també evi­den­cia el seu pànic als peri­o­dis­tes o, el que ve a ser el mateix, a donar expli­ca­ci­ons als ciu­ta­dans. Mari­ano Rajoy, el mateix que en el seu dis­curs d'inves­ti­dura es va com­pro­me­tre a “no ama­gar-se” i a “dir sem­pre la veri­tat”, va tor­nar a com­parèixer ahir para­pe­tat al dar­rera d'una pan­ta­lla per estal­viar-se pre­gun­tes incòmodes, i no només sobre el cas Bárce­nas. Una posada en escena que situa el dis­curs en segon terme, perquè ali­menta la sen­sació que qui parla no vol dir res i a més no és de fiar.