Xipre: la pluja radioactiva
En una explosió nuclear es produeix una pluja radioactiva posterior que s'anomena fall out effect. També en una crisi com la de Xipre s'hi produeix un fenomen d'aquesta naturalesa i la situació provoca unes incerteses que són causa d'un nerviosisme generalitzat i d'unes actituds com la inicial del Parlament xipriota, que es negava a acceptar un impost sobre els dipòsits bancaris generalment garantits per llei i socialment considerats sagrats. A la força, però, et pengen, sobretot si el Banc Central Europeu es nega a pagar el rescat de les entitats financeres si no es fa pagar aproximadament la meitat de la xifra necessària amb una quitança sobre els fons dels estalviadors com si els seus recursos fossin equiparables als dels accionistes; així, doncs, els valors italians i espanyols van experimentar, després d'implantar les mesures, una caiguda a les borses respectives a causa del temor d'un possible contagi: per tant, de rebot de la crisi grega (2% del PIB de la zona euro) esclatava la de Xipre (0,2%), però amb capacitat de provocar una estampida i una amenaça sistèmica. En uns moments en què països com ara Alemanya no estan disposats a permetre que l'ajut es converteixi en un forat negre i en què els contribuents reclamen la recuperació dels rescats que paguen justos per pecadors i els paguen, a més a més, als mateixos pecadors, és lògic que l'or tornés a pujar al nivell de 1.614 dòlars l'unça, el dòlar remuntés contra l'euro i els països emergents comencessin a vendre les reserves en moneda única europea.
Mentrestant, als EUa, era visible una recuperació i la immobiliària pública Fanny Mae obtenia uns beneficis que superaven les pèrdues de l'anterior davallada de l'habitatge i del desastre de les hipoteques subprime. En contrast amb la resilient economia nord-americana, Europa comença a veure's com un risc geopolític. Els temors d'un possible desastre no van calmar-se una mica fins a l'anunci que l'impost sobre dipòsits no s'aplicaria als més modestos. Aquí, vol dir per sota dels 100.000 euros per persona i entitat financera que figura que assegura el fons de garantia de dipòsits si està dotat dels recursos necessaris, cosa que sembla que una mica a corre-cuita s'està tractant de fer. Al mateix temps, les previsions sobre Nicòsia s'anaven accentuant amb els 10.000 milions d'euros del BCE com a única solució per a continuar a la zona euro. Els bons sobre la futura explotació dels jaciments de gas i petroli i la nacionalització del fons estatal de pensions no arribarien a temps d'evitar la descomposició i per a parar el cop i, per tant, no quedava cap altra opció i la data límit era l'últim dilluns del mes passat. Alemanya exigia que el sistema bancari fos reduït a la meitat del seu volum actual tan exageradament excessiu en proporció al PIB de l'illa, cosa que obria un debat sobre la dimensió financera de països - ciutat o amb una base econòmica insignificant.
Nicòsia era fins ara un centre de serveis, per exemple, per al gran nombre d'empresaris russos que tenen segona residència tocant al port esportiu de Limassol. Es sospita que la tramesa d'armament rus a la Síria d'Assad passava per Xipre i que quan es va fer el corralito, les sucursals dels bancs (trapeza, en diuen ells) a Moscou seguien obertes i en funcionament. En l'arquitectura política mediterrània, l'illa és un cas ben singular. Per exemple, no pertany a l'OTAN, però sí a la UE, i té una important base militar britànica a Akrotiri, a part de 40.000 residents russos i la Gazprom pendent de l'explotació del gas d'una illa que té el nord envaït per Turquia des del 1974, amb un 30% de la població total.
És, doncs, un cas ben diferent del d'Islàndia. Els seus bancs representen vuit vegades el PIB i no s'han dedicat als bons com els de Reykjavik, sinó als dipòsits. D'altra banda, només van protegir els dipòsits dels islandesos, amb exclusió dels estrangers. En tot cas, el missatge del ministre holandès de Finances, Jeroen Dijsselbloem, president de l'Eurogrup, en el sentit que el precedent de Xipre seria aplicable als ulteriors rescats necessaris, va representar un cop molt fort als mercats. És possible que sigui veritat que les coses ja no tornaran a ser com abans i que estiguem assistint a un canvi d'actituds polítiques i d'opinió pel que fa als ulteriors rescats, però hi ha temes que s'han de formular amb delicadesa i sense provocar pànics o fugues de capitals. Sobretot si plou sobre mullat i encara no ens hem refet de la maquinació per a alterar el preu de les coses que acaben de perpetrar els grans bancs, a través de la manipulació del Líbor, l'interbancari de Londres. De moment, l'esport més practicat a Xipre és actualment el de saltar-se les draconianes mesures de control de capitals i de fer sortir els diners de l'illa.
En realitat, és el primer país de la zona euro que ha aplicat un control de capitals, amb limitació de les transaccions amb targetes de crèdit, retirar diners per dies, transferències a l'estranger i cobrar talons. Certament, les mesures dràstiques que s'han aplicat vulneren el mateix concepte d'una unió monetària. De fet, legalment és probable que les normes implantades, per més temporals que siguin, es trobin en situació de ser impugnables i que, per acabar-ho d'adobar, no les ha dictat el govern xipriota.
En efecte, el Banc Central de Xipre és el gran absent, i no va ser fins al dia 21 de març que va badar boca i va dir que faria complir les exigències del BCE. Curiosament, el governador del Banc Central que va fer aquestes afirmacions, es diu, Panicos Demetriades, un nom que resulta còmic quan es parla de fugues de capital i de pànic. Segons ell, el sistema bancari necessita una reestructuració immediata si es vol evitar la fallida. A l'endemà, hi havia cues als caixers automàtics per a retirar els 260 euros diaris autoritzats. Xipre s'havia incorporat a la zona euro el gener del 2008. Ara, els banquers d'altres paradisos fiscals han fet la seva aparició en escena per a oferir alternatives i obrir comptes a Letònia, Suïssa o Alemanya, en menys d'una hora. El comentari generalitzat és que en un sol dia s'ha destruït un sistema bancari prou important per a donar vida a l'economia local. Però quan es perd la confiança costa molt de recuperar l'activitat que era la base de la riquesa nacional. Enmig d'aquest panorama, acompanyat d'un gran moviment de sortides a l'aeroport de Larnaca, se sent la veu de l'Església ortodoxa oferint la seva gran potència econòmica i l'estreta relació amb els coreligionaris russos i col·locant pancartes que diuen, en rus, “Germans, no ens abandoneu”. Els observadors, però, ja estan pendents de la reactivació del mercat dels habitatges als EUA. Sic transit.