Divagacions de palau

Lle­geixo en un diari que la coro­nació a Holanda del príncep Gui­llem Ale­xan­dre i la seva esposa, l'argen­tina Máxima Zor­re­gui­eta, el dia 30 valdrà onze mili­ons d'euros. Bé, no serà exac­ta­ment una coro­nació, perquè al país neer­landès els reis no són coro­nats, sinó inves­tits del poder reial, però com que el nom de la cerimònia no té res a veure amb les des­pe­ses, la suma inver­tida en els fas­tos segueix sem­blant-me, ate­ses les actu­als cir­cumstàncies econòmiques que es viuen a Europa, un insul­tant des­propòsit. En alguns països d'aquest nos­tre con­ti­nent, i en algu­nes illes adja­cents, també, això de la monar­quia és un luxe retòric here­tat d'èpoques tan­ma­teix llu­nya­nes, que ni el pas del temps ni les revo­lu­ci­ons ni els avenços soci­als han alte­rat en allò que la fa més one­rosa, el seu man­te­ni­ment. És cert que ara el rei regna però no governa, i que la seva missió, a més d'exer­cir de cap d'estat en el sen­tit de repre­sen­tar-lo, con­sis­teix a pre­si­dir solem­ni­tats, tenir-ho tot pagat i feli­ci­tar el Nadal als ciu­ta­dans, que no els seus súbdits, a través de la tele­visió.

Al Regne Unit, fa anys i panys que ocupa el tron la reina Eli­sa­bet II, i xoca força la devoció que des­perta entre els britànics, sobre­tot si són angle­sos. Veure les mani­fes­ta­ci­ons de sim­pa­tia que li demos­tren els lon­di­nencs cada cop que surt del palau de Bucking­ham dalt d'una his­to­ri­ada car­rossa, envol­tada de guàrdies a cavall ves­tits amb un uni­forme que sem­pre em sem­bla de gala i amb aquells altíssims bar­rets de pell negra, és tot un espec­ta­cle. I veure-la també obrint l'any par­la­men­tari, lle­gint el pro­grama polític del govern de torn i por­tant aque­lla històrica corona i aquells atri­buts d'ermini, seda i velluts, davant els mem­bres de la Cam­bra dels Comuns, una ver­ta­dera repre­sen­tació reia­lenca, digna dels temps d'Enric VIII. Suposo que els munts de lliu­res ester­li­nes que deu com­por­tar el paga­ment de tan­tes i tan ina­mo­vi­bles tra­di­ci­ons també forma part del patri­moni àulic de la Gran Bre­ta­nya.

Pel que fa al regne d'Espa­nya, més aviat dis­cret en qüesti­ons de pompa i cir­cumstància, ara resulta que hi havia mol­tes sor­pre­ses sota les cati­fes de La Zar­zu­ela, un palau sense pre­ten­si­ons al qual només hi falta, al cos­tat de la porta d'entrada, el dis­tin­tiu d'habi­tatge de pro­tecció ofi­cial. Però no us les reve­laré, les sor­pre­ses, perquè sur­ten a tots els dia­ris.