Abdicació?

Us heu ado­nat de les con­no­ta­ci­ons de la paraula “tri­par­tit”?: són pèssi­mes, equi­va­lents a hor­ri­ble o a podrit. Per uns, va ser un període ple d'errors; per d'altres, la causa de tots els mals; i per uns pocs, una època bona en uns aspec­tes i dolenta en d'altres. Però per tots és un mot de menys­preu.

No sé si això és a causa d'una anàlisi política o d'una certa repugnància històrica per la política de coa­lició; per Espa­nya, l'ideal és l'“alter­nan­cia”, tot i els nefas­tos resul­tats que va tenir per als seus defen­sors. Als espa­nyols els agrada que hi hagi dos grans par­tits, i que ara governi un (i digui pes­tes de l'altre), ara governi l'altre (ídem); al cos­tat, uns “par­ti­dets” que ser­vei­xen per donar aspecte de democràcia a la cerimònia par­la­mentària. Que tants països euro­peus esti­guin gover­nats per coa­li­ci­ons els deixa indi­fe­rents. La cul­tura de la coa­lició, però, és un tran­quil·lit­zant per als ciu­ta­dans i un exer­cici de tolerància i d'entesa que afina l'espe­rit democràtic.

Per què a Cata­lu­nya, que no fem això de l'“alter­nan­cia”, ens hem enco­ma­nat via ver­bal de la demo­nit­zació del mot “tri­par­tit”? Deu ser per un pro­vin­ci­a­nisme soter­rat que ens porta a creure que si un fet no passa a Madrid és que no té importància o que una novel·la, si no és en cas­tellà, és que és de segona divisió. No ho diem, és clar, però els fets són a la vista, i el sub­cons­ci­ent col·lec­tiu fa tota la resta.

Mireu si no el rebom­bori que s'ha aixe­cat perquè una infanta espa­nyola ha estat impu­tada judi­ci­al­ment. A Madrid, la pol­se­guera ha estat sen­sa­ci­o­nal; però per què a Bar­ce­lona? Com que fer-se pre­gun­tes és bo, em faig aques­tes: per què ara ha sor­tit a la llum pública Corinna? Per què s'ha sabut la cacera de Bostwana? Per què el rei s'ha vist empès a dema­nar perdó? Per què uns cor­reus electrònics han estat tan deter­mi­nants (recor­dem el judici a Javier de la Rosa: com sem­bla, també en tenia, de papers, però van des­a­parèixer)? I sobre­tot, qui hi surt gua­nyant? Ves a saber si hi ha algú (o alguns) interes­sat(s) a reno­var la monar­quia i, per tant, a l'abdi­cació. Una abdi­cació a la qual es resis­teix el titu­lar, perquè, és clar, ales­ho­res per­dria la impu­ni­tat. Doncs, mirat així, les peces encai­xen, no?