Operació Roca

L'advo­cat i expolític Miquel Roca i Junyent exer­cirà la defensa de Cris­tina de Borbó. Aquesta notícia, cone­guda la set­mana pas­sada, a banda d'una lec­tura tècnica en clau jurídica i judi­cial (en la qual no entra­rem), té una lec­tura política, en clau divul­ga­tiva.

Miquel Roca va dei­xar de ser un polític per pas­sar a ser un expolític a mit­jan de la dècada dels noranta, una època que queda molt lluny per a molts lec­tors. Podríem dir que en la seva car­rera política no va tenir èxit elec­to­ral, almenys en dues temp­ta­ti­ves prin­ci­pals: l'una, la de l'ope­ració Refor­mista (també cone­guda com a “ope­ració Roca”), a mit­jan dels vui­tanta, un intent frus­trat de cons­truir una alter­na­tiva al bipar­ti­disme PSOE-Ali­anza Popu­lar; i l'altra, a mit­jan dels noranta, també frus­trada, la de des­plaçar l'alcalde olímpic de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Tam­poc no va tenir èxit Roca en la gran temp­ta­tiva política, no estric­ta­ment elec­to­ral, de la seva car­rera política: la bata­lla per la suc­cessió de Jordi Pujol. El pujo­lisme va matar el roquisme, i Miquel Roca se'n va anar a fer d'advo­cat i va fun­dar el des­patx Roca i Junyent, de molt bona repu­tació i actu­al­ment amb sis ofi­ci­nes, una de les quals a Xan­gai.

El gran èxit polític i l'ano­me­nada de Miquel Roca, tan­ma­teix, li vénen de finals dels setanta, prin­ci­pal­ment perquè va ser ponent de la Cons­ti­tució Espa­nyola (també va ser-ne de l'Esta­tut). En un estat que ha aca­bat con­fo­nent “democràcia” per “Cons­ti­tució” i que ha ele­vat la Cons­ti­tució a la cate­go­ria de cate­cisme polític, no ha d'estra­nyar a ningú que Roca, un dels set “pares de la Cons­ti­tució” (actu­al­ment només en que­den tres), hagi que­dat assi­mi­lat en l'ide­ari popu­lar amb la Cons­ti­tució mateixa.

Quan Roca va ser “pare” (de la Cons­ti­tució), Cris­tina de Borbón era una nena de catorze anys. Però Cris­tina és filla de la Cons­ti­tució, si més no, en la mesura que la Cons­ti­tució va fer renéixer la monar­quia (nas­cuda en pri­mer part del ven­tre del fran­quisme). Qui ho havia de dir que avui, trenta-cinc anys després, el “pare” hagi de defen­sar la “filla” en els tri­bu­nals. És clar que no podia ser d'altra manera: qui millor que un pare per defen­sar una filla?

La segona ope­ració Roca apunta a l'èxit que repari el fracàs de la pri­mera. Inde­pen­dent­ment de l'encert en la tria del bufet Roca Junyent, que garan­teix l'excel·lència jurídica i judi­cial, la corona ha fet una jugada mes­tra de cara a l'opinió pública: la d'embo­li­car en un mateix paquet l'advo­cat defen­sor, la Carta Magna i la impu­tada. I plet aca­bat, l'únic que gua­nya és l'advo­cat.