Un duet perfecte

Ja vaig dir que Mas i Jun­que­ras farien un tàndem immi­llo­ra­ble. Mas és el pont del país cap al pas­sat, cap a la fumis­te­ria infan­ti­lit­za­dora i cape­lla­nesca d'aquests arti­cu­lis­tes vete­rans sense iro­nia que s'han fet un nom defen­sant tot el que s'ha ensor­rat i que encara no han des­co­bert la part de joc que ha de con­te­nir tot arti­cle per no caure en el ridícul, tant se val el punt de vista que defensi. Jun­que­ras és el pont del país cap al futur, apunta les for­mes del català amb consciència històrica –que és la base de totes les altres lli­ber­tats– i que difícil­ment es dei­xarà enre­dar per la retòrica d'aquests líders polítics de la gene­ració de l'iPad i el Pho­tos­hop que fan dis­cur­sos del temps de la guerra freda. Mas és Suárez, però sort que té Jun­que­ras perquè sinó aca­ba­ria com Com­panys, con­ver­tit en una altra more­neta tràgica. Sense Jun­que­ras, Mas tin­dria poques pos­si­bi­li­tats d'aca­bar bé el seu man­dat –per exem­ple ara no tin­dria marge per anar allar­gant l'apro­vació d'uns nous pres­su­pos­tos i dei­xar que l'Estat es vagi esca­nyant amb la seva pròpia corda de botxí. Entre tots dos, fan un tàndem tan bo que, per demos­trar que Espa­nya és un país decent i que encara hi ha espe­rança, ara els jut­ges espa­nyols fins i tot per­se­guei­xen prin­ce­se­tes –tot i que no amb tanta mala bava com per­se­guien empre­sa­ris i polítics cata­lans (no fotem!). Gràcies a Mas i Jun­que­ras, el The Times ja ens tracta de nació i demana a Rajoy que ens deixi fer un referèndum –això sí, amb tres pre­gun­tes per dis­sol­dre l'opció inde­pen­den­tista i poder con­ti­nuar dre­nant l'eco­no­mia del medi­ter­rani. Mas no deu res a l'oli­gar­quia cata­lana, aquesta classe diri­gent que només aspira a tenir-ho tot pagat i a la resta de país que el bom­bin. Jun­que­ras sap història i ha vist la jugada. El pont aeri i alguns dels seus colum­nis­tes vete­rans neces­si­ten –o això cre­uen– que hi hagi un bon ter­ra­bas­tall perquè ells puguin seguir com sem­pre. Cambó i Com­panys es van posar d'acord quan ja era tard. Mas i Jun­que­ras han començat a temps, i men­tre tot­hom fa ser­mons i brama, el seu duet apa­rent­ment des­a­fi­nat sona cada dia més per­fecte.