Opinió

Res no és casual

La nostra independència, tot i els errors que puguem cometre, ve propiciada per la degradació de l'estat dominant

Hi ha una manca total de rigor, els actius es con­ver­tei­xen en pas­sius, les capa­ci­tats en dis­ca­pa­ci­tats en un obrir i tan­car d'ulls, les estratègies enve­llei­xen amb tanta rapi­desa que ja són obso­le­tes abans de conèixer-les ade­qua­da­ment. La mateixa Pilar Rahola en la seva columna a La Van­guar­dia del 21 de març, refe­rint-se a la d'Oriol Pujol, ens deia que con­si­de­rava necessària la dimissió de càrrecs i la reti­rada de la pri­mera línia política, però que no li sem­blava exi­gi­ble el retorn de l'acta de dipu­tat, perquè és impor­tant dife­ren­ciar entre impu­tació i sentència, sobre­tot per no afe­gir més injustícia a un fet injust: con­ver­tir l'incul­pat en semi­cul­pa­ble. Afe­gia, però, que si la ciu­ta­da­nia no ho entén, si és massa equívoc i no atura la sag­nia del des­pres­tigi polític, ales­ho­res l'impu­tat haurà d'anar-se'n del tot, adme­tent el cri­teri que sos­te­nia hores abans Josep Cuní a 8 al dia, cri­teri que jo no com­par­teixo tot i l'admi­ració que pro­fesso a tots dos.

Penso que Pilar Rahola s'intro­du­eix en una pers­pec­tiva de democràcia d'opinió, de la qual Haber­mas diu que ha esde­vin­gut la instància recep­tora de la mani­pu­lació de pro­gra­mes polítics i d'ins­ti­tu­ci­ons. La democràcia d'opinió és el con­trari de la democràcia deli­be­ra­tiva. El seu com­po­nent bàsic és la demagògia i cons­ti­tu­eix l'ante­ce­dent neces­sari del popu­lisme. El popu­lisme i la cor­rupció es nodrei­xen recípro­ca­ment i són el major perill de la democràcia.

Per als Dipu­tats i Sena­dors es pre­veu la immu­ni­tat, la qual esta­bleix que no podran ser incul­pats ni pro­ces­sats sense l'auto­rit­zació prèvia de la Cam­bra res­pec­tiva. La immu­ni­tat és anacrònica i contrària als prin­ci­pis gene­rals del dret. A la cons­ti­tució de la República Txeca aquesta immu­ni­tat era vitalícia i recent­ment, el pas­sat mes de febrer, s'ha reduït a la duració del man­dat. És una prer­ro­ga­tiva que con­sis­teix en una dero­gació espe­cial ator­gada als par­la­men­ta­ris per pro­te­gir-los de qual­se­vol tipus de limi­tació de l'exer­cici de les seves fun­ci­ons com a tals. I així es pre­veu en la pràctica tota­li­tat dels règims par­la­men­ta­ris. Els par­la­ments autonòmics no la tenen, però res no impe­di­ria fer una anàlisi amb cri­te­ris d'ana­lo­gia. Per què no s'hi ha fet cap referència?

No és casual, com res del que passa. Tot res­pon a una estratègia mani­pu­la­dora que no ens ha d'atu­rar ni dis­treure. El lingüista nord-ame­ricà Noam Chomsky ha ela­bo­rat una llista de les “deu estratègies de mani­pu­lació” on deta­lla tot un ven­tall. La número 6 és: uti­lit­zar més l'aspecte emo­ci­o­nal que la reflexió. La pri­mera con­si­de­ració de Pilar Rahola era la reflexió que no s'havia d'afe­gir més injustícia a un fet injust i con­ver­tir l'impu­tat en semi­cul­pa­ble. El fis­cal del cas Nóos, refe­rint-se a la impu­tació de la infanta Cris­tina, diu que tot són sos­pi­tes incon­sis­tents. I els indi­cis rela­tius a les impu­ta­ci­ons en altres casos què són? Si es con­si­derés que evi­den­cien cul­pa­bi­li­tat no seria que s'estan pre­jut­jant?

El procés que empeny Cata­lu­nya és un procés col·lec­tiu, en què tots hi som neces­sa­ris, l'Artur Mas, l'Oriol Pujol, l'Oriol Jun­que­ras, i ningú hi és impres­cin­di­ble. Les mani­pu­la­ci­ons bar­ro­e­res ens enfor­ti­ran. La Pilar Rahola en la seva columna del pas­sat dijous dia 4 comen­tant la impu­tació, la de la infanta Cris­tina, es pre­gunta si haurà de dei­xar els pri­vi­le­gis, suc­cessió inclosa, o, encara més difícil, si acon­se­guirà la monar­quia tapar tots els forats que li han obert a la popa del vai­xell i que això de la monar­quia comença a ser el nau­fragi del Titànic. No és només la monar­quia, és l'Estat espa­nyol, que es troba en fase ter­mi­nal de degra­dació, la qual s'observa en els deno­mi­nats dos grans par­tits, el PP i el PSOE, i es reflec­teix en totes les seves ins­ti­tu­ci­ons. Històrica­ment, les inde­pendències s'asso­lien amb una guerra. Cata­lu­nya ha renun­ciat a la violència. La nos­tra inde­pendència, tot i els errors que puguem come­tre, ve pro­pi­ci­ada per la degra­dació de l'estat domi­nant, l'estat espa­nyol, que està en vies d'extinció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.