Anna Karènina

Arran de la pel·lícula aca­bada d'estre­nar, s'escau de par­lar del per­so­natge creat per Lev Tols­toi. Des que es va publi­car la novel·la, l'any 1877, mol­tes gene­ra­ci­ons l'hem lle­gida i, a més a més, se n'han fet qua­tre ver­si­ons al cinema. No cessa la fas­ci­nació vers aquesta dona que en el segle XIX té la mala sort d'ena­mo­rar-se fora del matri­moni. Per l'amor a un home que no és el seu és apar­tada del fill i perd l'hono­ra­bi­li­tat, la posició social i, final­ment, la vida. Es tracta d'una història que actu­al­ment no es dona­ria, ens diem. Els can­vis en la moral adme­ten que una dona aban­doni el marit per for­mar una nova pare­lla, tal com un home pot fer-ho res­pecte de l'esposa. Ningú, lle­vat de casos molt par­ti­cu­lars, no els ho retreu ni a l'un ni a l'altra. Res no impe­deix a la mare de seguir al cos­tat del seu fill. Apa­rent­ment, hores d'ara, una Anna Karènina no podria ser inven­tada com a pro­ta­go­nista d'una novel·la rea­lista. No obs­tant això...

Massa vega­des hi ha excep­ci­ons que des­men­tei­xen la supo­sada lli­ber­tat de les dones. A l'Estat espa­nyol, en només tres mesos de l'any 2013, dis­set dones han estat assas­si­na­des per la seva pare­lla o expa­re­lla. En el segle XXI, no en el XIX. Què fa que a l'ima­gi­nari mas­culí la dona con­tinuï apa­rei­xent com una pro­pi­e­tat? No en tots el casos, sor­to­sa­ment, però sí en molts, fins al punt que alguns arri­ben a matar. Inclús són capaços de fer-ho davant dels fills que tenen en comú, perquè llur ego­cen­trisme anul·la tot sen­ti­ment amorós.

El rus Kare­nin tur­menta l'esposa infi­del pri­vant-la del fill, la soci­e­tat blasma l'adúltera, la mare de l'amant intriga per casar el fill amb una altra dona i l'Anna, des­es­pe­rada i gelosa, es lleva la vida, la seva, no la d'un altre. En la ficció de Tols­toi, ningú no és tan pos­ses­siu i ego­ista com per assas­si­nar. Tan­ma­teix, entre nosal­tres la violència mas­clista asso­leix graus extrems. Cal que ens pren­guem més seri­o­sa­ment l'edu­cació dels nois, que no és sols l'esco­lar sinó també la fami­liar i la de la cos­mo­visió social.