Fet a Girona

“Feta des de Girona cap al món. Glo­bal, amb una tirada mun­dial i atem­po­ral.” Aques­tes són les pre­mis­ses de la nova revista digi­tal Unbreak, cre­ada a Girona, que aquesta mateixa set­mana s'ha pre­sen­tat en soci­e­tat. Unes decla­ra­ci­ons de prin­ci­pis que són la clau de tot el mèrit que es mereix un pro­jecte nas­cut al Parc Científic i Tec­nològic de la Uni­ver­si­tat de Girona. Un mèrit que passa per ser capaços de fer coses des de Girona, de fer coses cap al món amb una mirada glo­bal i de fer-ho en moments adver­sos com els actu­als. Es podrà dis­cu­tir sobre si els con­tin­guts de la revista agra­den o no, o sobre si el suport digi­tal és el futur del peri­o­disme i el que farà serà posar fi a pro­duc­tes en paper com aquest mateix diari, o sobre si aquesta digi­ta­lit­zació obre una escletxa gene­ra­ci­o­nal insal­va­ble. Totes aques­tes dis­cus­si­ons seran molt legítimes. Però on ens hauríem d'atu­rar és a refle­xi­o­nar sobre el fet que a casa nos­tra no sola­ment es fan mol­tes coses i molt interes­sants, sinó que s'enge­guen molts pro­jec­tes que arri­ben arreu. Tot i que massa sovint pas­sin des­a­per­ce­buts per a la majo­ria. Els giro­nins hem de saber que al cos­tat de casa es pen­sen, dis­se­nyen i fabri­quen molts pro­duc­tes i ser­veis per a aquest mer­cat glo­bal que cada vegada, ens agradi o no, és més digi­tal i tec­ni­fi­cat. Els giro­nins hem de saber-ho per apren­dre a valo­rar, també, el que es fa a casa nos­tra i no només allò que ens arriba amb el segell Made in... Les noves tec­no­lo­gies –ja sé que hauríem de dei­xar de dir que són noves– ofe­rei­xen unes opor­tu­ni­tats que de moment sem­blen il·limi­ta­des. Tot just fa qua­tre dies era impen­sa­ble que un veí de Bue­nos Aires es pogués des­car­re­gar i lle­gir al seu ordi­na­dor o tau­leta una revista pen­sada, cre­ada, dis­se­nyada i redac­tada a Girona. I insis­teixo que el mèrit de tot ple­gat el trobo no tant en el pro­ducte en si mateix, que agra­darà més o menys, sinó en el que repre­senta que aquí i ara hi hagi empre­ne­dors i no tant empre­ne­dors que no defa­llei­xen a l'hora de tirar enda­vant. L'entorn ens ha imbuït de tanta nega­ti­vi­tat que la pre­sen­tació d'aquest nou pro­ducte enmig de gent jove, opti­mista i il·lusi­o­nada fa pen­sar que no tot està per­dut. És cert que poden arri­bar difi­cul­tats, que una ini­ci­a­tiva no qua­lli o que una empresa no se'n surti. Però és molt recon­for­tant com­pro­var que encara hi ha per­so­nes que pen­sen que tot és pos­si­ble.