Opinió

La Columna

Teresa Forcades

Dia 14, diu­menge, a quarts d'una del mig­dia a l'espai (par­ro­quial o més que par­ro­quial) San Car­los Bor­ro­meo, del barri madri­leny d'Entrevías. Hora de mani, de Cibe­les a Sol. Un veí que m'espia i em renya, quan sap que aniré a l'acte de Teresa For­ca­des, em diu: “¿O sea que no vas a por la
III República para irte de mon­jas? ¡Vivir para ver!

Arribo mitja hora abans i l'espai, no gens estret, és ple de gom a gom. Una dona jove em veu tan des­em­pa­rat que m'asse­nyala una cadira lliure. Per sort perquè ja eren quarts de tres quan tocàvem el dos d'un dels espais més cri­ti­cats pel rou­co­va­re­lisme, els que manen per damunt d'una Cifu­en­tes o d'un Jorge Fernández Díez, des l'Església madri­le­nya.

La con­ferència s'ho valia. Sor Teresa parla bé, domina els recur­sos de la comu­ni­cació oral, pre­gunta i inter­pel·la el públic, és segura en les cita­ci­ons bíbli­ques, exhi­beix un nivell alt de cul­tura teològica però ho fa sense cap mena d'exhi­bi­ci­o­nis­mes.

Quant al con­tin­gut, pro­clama la lli­ber­tat, el dret a ele­gir, a pen­sar, a saber ser dona en un món segres­tat per mas­cles petu­lants. Referències tan­gen­ci­als a la ciència, a l'eco­lo­gia, a la medi­cina. Més radi­cals quan parla de l'encar­ca­ra­ment d'una Església ofi­cial –forada les imat­ges dels papes polonès i ale­many– que ha negat la teo­ria de l'alli­be­ra­ment, l'uni­vers dels pobres, el dret de les per­so­nes a deci­dir sobre el seu cos. A la pre­gunta sobre què queda, al cap de cin­quanta anys, del Con­cili Vaticà II, és taxa­tiva... tot i que sap encar­ri­lar la seva reflexió cap al diàleg amb els no-cre­ients, cap a l'anti­dog­ma­tisme, cap a la neces­si­tat de medi­tar i de fer-ho cada dia.

En les anàlisis sobre la crisi actual que ens enga­va­nya, torna a mos­trar-se inequívoca­ment mili­tant, amb un dring que recor­dem: el del no-cre­ient José Luis Sam­pe­dro, el patró laic (sense pre­ten­dre-ho) del 15-M. Quan després lle­geixo l'avant­pro­jecte de Mani­fest per la con­vo­catòria d'un procés cons­ti­tu­ent m'és fàcil saber que l'altre músic del duet es diu Arcadi Oli­ve­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.