El factor humà

He man­lle­vat el títol d'un lli­bre del 2008 de John Car­lin. Espero que no li sàpiga greu. En el lli­bre, Car­lin expli­cava com el lla­vors pre­si­dent sud-africà, Nel­son Man­dela, va acon­se­guir cons­truir una nació que estava a les por­tes d'un guerra civil entre blancs i negres gràcies a un par­tit de rugbi. Una gesta que només s'explica pel carisma i la llu­mi­no­si­tat d'aquest home. I ho va acon­se­guir apel·lant al fac­tor humà, a les per­so­nes. De fet, el lli­bre comença amb les parau­les de Man­dela als seus quan han d'embas­tar el procés de recon­ci­li­ació: “No us adre­ceu al seu cap, sinó al seu cor.” Apel·lar als sen­ti­ments, a les emo­ci­ons, era la clau perquè aque­lla gran família que era Sud-àfrica comencés a tan­car feri­des. Els explico això perquè Man­dela, de 94 anys, ara ha sor­tit de l'hos­pi­tal després que hi ingressés per una pneumònia. El seu estat de salut és molt deli­cat i en dos anys ja l'han ingres­sat qua­tre vega­des. Men­tres­tant, la seva família ha enge­gat una bata­lla judi­cial que ha aixe­cat molta polèmica. Dues filles de l'expre­si­dent i un nét han començat els movi­ments legals per asse­gu­rar-se la gestió del lle­gat i de l'herència quan Man­dela no hi sigui. No he tin­gut el goig de conèixer-lo però pel que he lle­git d'ell, per molt que li vul­guin ama­gar per no amoïnar-lo, deu saber el que passa –o s'ho pot ima­gi­nar– i veure com els teus fan i des­fan amb el teu patri­moni sense ni con­sul­tar-lo el deu entris­tir tant... I més un home com ell, que tan bé ha sabut al llarg de la seva vida ges­ti­o­nar les emo­ci­ons per acon­se­guir bons resul­tats per a tots els seus con­ciu­ta­dans, blancs o negres, és igual. Això m'ha fet pen­sar que a la meva família hi ha una àvia, una mica més jove que Man­dela, que ara ja fa uns anys, amb el cap ben clar perquè ningú no la pogués tit­llar de res, va pren­dre una deter­mi­nació. Sàvia­ment va deci­dir des­pren­dre's de mica en mica del seu modest però valuós patri­moni i anar-lo donant a fills i néts en funció del per­fil de cadascú. Així tot­hom con­tent perquè tot­hom té el que vol. I tot ple­gat només perquè ha tin­gut en compte el que mou les per­so­nes, perquè ha valo­rat el fac­tor humà.