Realisme

Vet aquí que una vegada, fa molts i molts anys, un cava­ller que es deia sant Jordi va anar a nego­ciar amb el drac per tal que per­metés deci­dir als habi­tants del poble si volien la prin­cesa en lli­ber­tat, o bé si en tenien prou amb anar-la a visi­tar al cau un parell de tar­des a la set­mana.

Eren temps de crisi, el drac no solia aten­dre a raons i con­su­mia mol­tes més prin­ce­ses i don­ze­lles de les que després se'n veien vol­tant pel poble. Però, tot i així, els savis del regne reu­nits en tertúlies de matí i de tarda acon­se­lla­ven al cava­ller que l'única manera d'alli­be­rar la prin­cesa era amb permís previ del drac. I, si ara el drac no volia, perquè en veri­tat el drac era drac però no era idi­ota i no li agra­dava dei­xar mar­xar les prin­ce­ses així com així, fóra millor espe­rar a fer-ho més enda­vant, sense impor­tu­nar-lo més ni sal­tar-se les nor­mes del drac que ells matei­xos havien accep­tat en el pas­sat, per molt dra­co­ni­a­nes que fos­sin aques­tes nor­mes. Qui ho sap? Pot­ser més enda­vant el drac can­vi­a­ria d'opinió, oi?

No conei­xem el final de la història. De fet, la lle­genda ens ha arri­bat tan dis­tor­si­o­nada que sant Jordi apa­reix, errònia­ment, com un eixe­le­brat bus­ca­brega, un pinxo a cavall que es pre­senta pel seu compte al cau del drac i li clava una llança uni­la­te­ral. Res a veure amb la rea­li­tat de les coses que tan bé conei­xen els savis més pru­dents i asse­nyats. Deu ser un pro­blema de la trans­missió oral, tan fàcil de con­ta­mi­nar-se amb les fan­ta­sies d'un poble impa­ci­ent i poc for­mat en alta política i en rèptils d'alè infla­ma­ble i gran enver­ga­dura cor­po­ral. Com els savis més rea­lis­tes asse­gu­ren, els dracs, si se'ls tracta bé, dei­xen anar engru­nes per arri­bar a fi de mes, i a més publi­quen de tant en tant con­trac­tes mili­o­na­ris al BOE. I si, tot i així, algun impru­dent s'hi apropa i els punxa, no en bro­lla­ran roses ver­me­lles, sinó refor­mes cons­ti­tu­ci­o­nals que els savis rea­lis­tes somien que aga­fa­ran al vol i que podran pre­sen­tar com una gran victòria seva. I vet aquí un gat...