Presència eterna

Som molts els que hem vist néixer i créixer la revista Presència, que n'ha pas­sat de ver­des i madu­res fins arri­bar a avui plena de vida tot i que cal tenir en compte que la vida en el món de la comu­ni­cació no segueix els matei­xos esque­mes que en altres mons. Fa pocs dies, Narcís-Jordi Aragó ens ofe­ria un magnífic tre­ball en forma de lli­bre, que deixa constància d'una etapa impor­tant de Presència, que, com he dit, molts vàrem viure-la de més a prop o de més lluny, fins al punt que se'n va fer una edició oral, a la Casa de Cul­tura de Girona, quan una vegada més la revista va ser tan­cada pel fran­quisme amb una excusa qual­se­vol.

Periòdica­ment, els lec­tors pre­gun­ten per Presència, nor­mal­ment amb una certa inqui­e­tud, ja que la revista amb tots els seus alts i bai­xos ha acon­se­guit que molta gent dels Països Cata­lans l'hagin fet seva, l'esti­min. Per això avui és agra­da­ble poder par­lar d'una nova etapa de Presència, que espe­rem i volem que sigui millor. No puc dei­xar de recor­dar el dia que El Punt va assu­mir Presència com a suple­ment domi­ni­cal del diari. I no ho puc obli­dar perquè en aquell moment jo era el direc­tor del diari. Presència se n'anava a l'aigua. Havia nas­cut amb uns objec­tius, era l'únic mitjà en català que deia les coses pel seu nom –per això les mul­tes bai­xa­ven cada dos per tres–. Havia sor­tit de Girona però des del pri­mer dia es va inten­tar que fos oberta a tot el país, molts i molts dels col·labo­ra­dors eren de fora, i això va aju­dar a man­te­nir forta la moral per arri­bar a viure moments polítics dife­rents dels que vivíem, com diu l'Aragó en el seu lli­bre. Com deia, la situ­ació havia can­viat i els pobres volun­ta­ris que ana­ven tra­ient periòdica­ment la revista ja no sabien què fer. Havia nas­cut un diari en català a Girona, molt més actual i com­plet que el que podia fer Presència. El Punt la va assu­mir, moguts més que res per la valo­ració històrica de la revista. Vam sal­var un mort i man­teníem un mori­bund, ja que en aquell moment El Punt tenia fei­nes a sub­sis­tir. No hi havia un duro, dit clar i català. I Presència la fèiem amb la mateixa gent de la redacció, que ja era escassa per treure cada dia un diari.

La revista es va anar con­so­li­dant amb can­vis, uns millors i altres pit­jors, fins arri­bar a avui. Diu­menge pas­sat ja se'ns va anun­ciar tota una nova revista per al dia 28 d'aquest mes, o sigui diu­menge vinent. Avui ja en tenim un tast amb un tre­ball docu­men­tat i seriós sobre els 129 pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. El canvi, segons s'explica en el mateix diari d'avui, serà de fons, però també de forma. Al llarg de la història de Presència l'hem vist amb ves­tits dife­rents, s'ha de dir que sem­pre per motius econòmics, però inten­tant treure'n el màxim de pro­fit. Diu­menge vinent Presència sor­tirà amb ves­tit nou, més gran, a tot color i amb infor­mació molt actual. Aquest és, segons expli­quen des de la direcció, el pas enda­vant que s'intenta fer. Diríem que assis­tim al final –sem­pre rela­tiu, és clar– de tota una etapa, en la qual s'ha inten­tat posar ordre entre els dife­rents pro­duc­tes d'El Punt Avui. Cal evi­tar dupli­ci­tats, per això s'anun­cia que els temes de comu­ni­cació ani­ran a Presència, amb un ampli espai. I també hi ha intenció de poten­ciar el Sor­tim, una secció que jo sem­pre l'he con­si­de­rada molt impor­tant per als lec­tors. Davant meu he vist mol­tes vega­des con­sul­tar el Sor­tim per deci­dir on anar o què fer. I, a més, un diari com el nos­tre ha de fomen­tar totes aque­lles acti­vi­tats que for­men part de la nos­tra cul­tura. Si no ho fem nosal­tres no ho farà ningú.

Pot resul­tar molt interes­sant l'espai dedi­cat a pares i fills. Sem­bla que dar­re­ra­ment hem obli­dat la importància que té l'etapa infan­til en la cul­tura dels nens i nenes. El que aprèn a ballar sar­da­nes de petit, i és només un exem­ple, en ballarà tota la vida. I com això tan­tes altres coses. Aju­dar els pares a tro­bar acti­vi­tats que puguin fer con­jun­ta­ment amb els fills és un bon ser­vei que farà, sens dubte, Presència en aquesta seva nova etapa.

I també vol­dria fer un esment espe­cial al tema de l'anglès. Mol­tes, moltíssi­mes vega­des, els nos­tres fills ens han agraït l'esforç que vàrem fer, fins i tot supe­rior a les nos­tres pos­si­bi­li­tats, per tal que apren­gues­sin anglès, molt d'esforç en una època en què no hi havia ni els mit­jans ni les faci­li­tats d'ara. Els ha faci­li­tat enor­me­ment la vida, ens diuen. I és que avui, sense l'anglès, les pos­si­bi­li­tats de tro­bar tre­ball es redu­ei­xen gai­rebé a la mei­tat. Em sem­bla molt bé que l'anglès entri de ple en la nova Presència. Ja sé que és molt poc el que es pot ofe­rir, però si ser­veix per esti­mu­lar l'apre­nen­tatge d'aquesta llen­gua crec que farà un bon ser­vei als lec­tors.

És un pro­jecte, però total­ment tan­cat i en podrem fruir el pro­per diu­menge. Després vin­dran les crítiques, que les hau­rem de fer i les espero. Segur que hi haurà coses a millo­rar, a can­viar. Em sen­ti­ria molt frus­trat si ningú no en digués res, a favor o en con­tra. Només ens caldrà espe­rar una set­mana.