Sant Jordi

Com cada any, quan arriba Sant Jordi, es fan públi­ques les dades del con­sum cul­tu­ral que tenen a veure amb el món dels lli­bres. Almenys, aquesta és una cons­tant que es dóna a Cata­lu­nya, un país en què, com gai­rebé tot­hom sap, fun­ci­ona una estra­nya asso­ci­ació d'idees que vin­cula el sant lle­gen­dari amb els lli­bres. Des­co­nec qui va tenir la pen­sada d'unir un sant que va viure –si és que mai va exis­tir– ara fa dis­set segles, amb els lli­bres. Un sant que, pro­ba­ble­ment, no sabia lle­gir ni escriure i que, amb tota segu­re­tat, no va tenir mai un lli­bre a les mans –la impremta encara tri­ga­ria més de mil anys després de la mort del sant.

De fet, a sant Jordi el van popu­la­rit­zar a l'edat mit­jana en forma de cava­ller. I així ha arri­bat fins als nos­tres dies, com un cava­ller soli­tari, un greu error si es té en compte que els cava­llers, només per poder-se ves­tir (i des­ves­tir), neces­si­ta­ven un aju­dant amb qui com­par­tir les penes i tre­balls de la fer­ra­menta. Un aju­dant que pro­ba­ble­ment tam­poc no sabia ni escriure ni lle­gir i que, amb tota segu­re­tat, no va tra­gi­nar mai cap lli­bre. Però tot això són detalls sense importància, fruit de la bar­reja de la rea­li­tat i la ficció.

La devoció jor­di­ana, tan­ma­teix, ens ha abo­cat a una soci­e­tat, la cata­lana, en què, apro­xi­ma­da­ment, de cada deu per­so­nes, sis lle­gei­xen lli­bres i qua­tre no. La qual cosa no vol dir que sis com­prin lli­bres i qua­tre, no. La notícia “La lec­tura, en alça”, sig­nada per la peri­o­dista Montse Fri­sach i publi­cada en aquest diari diven­dres pas­sat, ens infor­mava que el con­sum de lli­bres a Cata­lu­nya creix, però es com­pren menys lli­bres. Segons sem­bla, els lec­tors, cada cop més, acce­dei­xen als lli­bres per vies alter­na­ti­ves a la transacció econòmica: en lloc d'anar a la lli­bre­ria i com­prar un lli­bre, els lec­tors o bé tiren de préstecs bibli­o­te­ca­ris, o bé d'inter­can­vis, o bé con­su­mei­xen a través d'inter­net (majo­ritària­ment amb descàrre­gues il·legals). Si és així, no és estrany que les lli­bre­ries ple­guin.

Si, para­do­xal­ment, l'èxit del con­sum cul­tu­ral (dels lli­bres) no té a veure amb el con­sum entès com a com­pra i venda d'un pro­ducte, ales­ho­res, pot­ser no n'hauríem de dir “con­sum” (un terme econòmic). No tinc gaire clar que els lli­bre­ters, els grans impul­sors del Dia del Lli­bre, fa un gra­pat d'anys, s'enco­ma­nes­sin a sant Jordi per ele­var els índexs de lec­tura de la població, sinó per ele­var els comp­tes de resul­tats. Em sem­bla que es van equi­vo­car de sant. Amb la filla del rei a punt de ser devo­rada pel mons­tre, a sant Jordi se li ha girat feina, i no està per lli­bres, vaja.