opinió
Ho sento, Santi
Haver d'escriure de cop i volta sobre records d'un amic que acaba de morir es fa molt feixuc, atès que són més fortes les emocions dels sentiments que no pas la clarividència de molts records viscuts.
Amb en Santi podríem dir que vam començar junts en el que és el periodisme. Va ser l'any 1968. Érem amics, i junts vam anar a veure en Josep Guilló, que era el redactor en cap de la Revista de Palafrugell en aquella època. Junts vam començar portant la corresponsalia (Palafrugell, Pals i Begur) del que llavors era El Punt Diari, l'any 1979. Junts, l'any 1981, vam muntar una trobada amb un piló de polítics (Ernest Lluch, Francesc Vicens, Macià Alavedra, Ramón Trias Fargas, Heribert Barrera, Francesc Dalmau, Antón Cañellas, Quim Nadal, Carles Sentís...) consistent, primer de tot, en una taula rodona que vam portar a terme a la sala de plens de la Cambra de Comerç de Palamós, en què vam tractar d'entrada la problemàtica de la indústria del suro, i després altres temes de l'actualitat. Era a finals de l'estiu, després del 23-F. Després, al migdia, tots plegats vam dinar al restaurant Big Rock, de Palamós, gràcies a la ferma i desinteressada col·laboració d'en Carles Camós.
Muntar aquesta trobada va ser, probablement, un dels actes més importants que, pel Punt, vam fer plegats. De fet, aquesta trobada va venir inspirada arran que, en el decurs dels mesos de juny i juliol, i segurament part del mes d'agost, havíem anat fent unes entrevistes, junts, a tots aquests polítics que he esmentat anteriorment, i a d'altres, com ara Xavier Cugat, per exemple.
Amb en Santi érem amics des de feia gairebé cinquanta anys i, com a bons amics, havíem tingut discrepàncies, però sempre tornant a la calma i a col·laborar plegats si feia falta.
Em sap greu ara mateix no saber-me explicar més i millor, tal com es mereix en Santi, i sobretot perquè és a les planes del que sempre serà el nostre Punt Diari. Ho sento, Santi, perdona, però en aquests moments no en sé més. Descansa en pau.
