Encara ens passa poc

El gran ministre Montoro –qualsevol semblança amb una hiena és coincidència– ha fixat els límits de la mesquinesa. Facin cua a la pescateria, que hi ha bones escates! N'hi ha que a l'hora de rossegar un os no deixen acostar-s'hi ni als germans. En l'anterior flexibilització del dèficit públic que va acceptar Brussel·les l'Estat ho va arramblar tot i encara va collar més les dites economies. Aquesta vegada Espanya demana a la Unió dos punts de marge –del 4,5 al 6,3 per cent– i ha reservat als governs pretesament autònoms mig puntet de gràcia. És a dir, del 0,7 per cent del PIB a l'1,2. Què vol dir això? Atenent als comptes i les previsions del president Mas, la Generalitat passaria així d'una retallada del pressupost de 4.000 milions d'euros als 3.000. Perquè, segons el conseller Mas-Colell, cada dècima de variació vol dir 200 milions amunt o avall. I això sense comptar la caiguda en els ingressos. Cavallers, ací ens estem barallant per la misèria! Ens donen el fil i ells es mengen la llonganissa. Encara ens passa poc.