Quatre a zero
La influència d'un mal resultat de futbol sobre l'estat d'ànim d'alguns individus en particular és una veritat tan evident que no necessita cap comentari. El que no és tan obvi és la influència d'un mal resultat de futbol sobre l'estat d'ànim d'una societat en general. I entenguem-nos. Un mal resultat no és un resultat dolent, d'aquells que són per oblidar. Al contrari. Un mal resultat és un resultat d'aquells que no s'obliden i que, a més de dolent, fa mal. El quatre a zero que va encaixar el Barça el dimarts de la setmana passada és un exemple prototípic de resultat dolent i que, a més, fa mal. No per al conjunt de la societat catalana, però sí per a una àmplia majoria, l'estat d'ànim ha caigut sota mínims. La caiguda té a veure amb els guarismes estrepitosos del marcador però, sobretot, amb el descrèdit de la filosofia. Durant algunes dècades (des del mestre Cruyff, vaja) el Barça ha estat un equip tocat pel mètode racionalista. Per entendre'ns, ha intentat convertir el futbol en una ciència exacta com les matemàtiques. No és estrany que el pare del racionalisme, entès com la principal filosofia del Barça fos un holandès, Cruyff, nascut a Amsterdam, com Spinoza. De fet, no tan sols Spinoza, sinó tots els grans pares del racionalisme tenen a veure amb el país de la tulipa: Leibnitz va néixer al Ducat de Saxònia i Descartes va escriure el Discurs del mètode als Països Baixos. Durant els últims anys (des del deixeble Guardiola, vaja) el Barça ha ponderat l'actual filosofia de la racionalitat aplicada al futbol amb l'antítesi de l'enteniment. Així, a la raó hi ha afegit dos constituents previs: la religiositat i la màgia. Per entendre'ns, la religiositat és el temple de la Masia, l'ordenació dels seminaristes formats al planter, el culte diví als jugadors, la devoció patriòtica, els rituals pragmàtics i mediàtics, el buidatge com a metàfora del martirilogi, etcètera. La màgia, en canvi, només té un nom: Messi. I el sap tothom. Esperant dimecres, tenim el barcelonisme debatent-se entre la racionalitat (el got mig buit) i la religiositat i la màgia (el got mig ple). El dubte cartesià contra el misteri de la fe i l'encanteri de les pilotes d'or. El mateix debat de la societat: el seny contra la rauxa. O potser amb el seny i la rauxa, alhora, és quan units fem força.
