Cercle Català a Madrid

Des de fa temps, les dipu­ta­ci­ons cata­la­nes patro­ci­nen en bona part la festa major del Cer­cle Català de Madrid, al vol­tant de la diada de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Mont­ser­rat. És un gest que, per tant, repe­tei­xen cada qua­tre anys –no deba­des al país hi ha qua­tre dipu­ta­ci­ons–, i enguany ha tor­nat a tocar a la Dipu­tació de Girona. Com que se'm va encar­re­gar el pregó de les fes­tes, vaig tenir la satis­facció d'acom­pa­nyar el dipu­tat Xavier Soy, que osten­tava la repre­sen­tació ofi­cial, fins a la capi­tal de l'Estat. Tot i la crisi, el cap de set­mana ens va ofe­rir un Madrid amb molta gent pel car­rer, en una autèntica ebu­llició, que cir­cu­lava per la Gran Via cap a la plaça d'Espa­nya. En aquesta plaça és, pre­ci­sa­ment, on té la seu el Cer­cle, ben situ­ada i gran, amb mol­tes pos­si­bi­li­tats, ate­ses les dependències que aplega: des­pat­xos, sales diver­ses, entre elles la d'expo­si­ci­ons, tea­tre, bibli­o­teca, res­tau­rant... en resum, un patri­moni immo­bi­li­ari impor­tant. Ara bé. El Cer­cle Català, com les nos­tres asso­ci­a­ci­ons del Prin­ci­pat, pateix el pro­blema de la suc­cessió. Els diri­gents són gent gran, els socis també van posant anys, les obli­ga­ci­ons pesen...I la joven­tut, en els actes impor­tants, bri­lla per la seva absència. En vaig veure una repre­sen­tació, això sí, en una saleta on feien per la tele­visió el par­tit del Barça. De cara als interes­sos de Cata­lu­nya allà les coses van a la inversa d'aquí. Els fami­li­ars dels cata­lans que es van ins­tal·lar a Madrid a vega­des són nadius ja de la capi­tal –fins i tot les matei­xes espo­ses dels diri­gents del Cer­cle– i els des­cen­dents comuns, a poc a poc, s'han anat iden­ti­fi­cant amb la cul­tura cas­te­llana, si més no amb la llen­gua. És a dir, han fet, pre­ci­sa­ment, allò que ens agra­da­ria que fes­sin els qui vénen a viure a Cata­lu­nya, pro­ce­dents de més enllà de l'Ebre: inte­grar-se en el lloc on viuen. Des d'aquesta pers­pec­tiva, però, el Cer­cle esdevé cada vegada menys un reducte de cata­lans ben defi­nits. No és estrany, ales­ho­res, que et reco­ma­nin que facis el pregó una mica en cada llen­gua, cosa que, en prin­cipi, et ve força a repèl. Ens expli­ca­ven que el Cer­cle té un nom­bre de famílies asso­ci­a­des que sobre­passa les qua­tre-cen­tes i escaig. Sos­pi­tem, però, que la presència d'aquests afi­li­ats a la seu de l'enti­tat no és molt cons­tant i, per tot ple­gat, les sec­ci­ons se'n res­sen­ten i els ingres­sos que s'hau­rien de gene­rar, també. Per això dema­nen ajuda ofi­cial. Però pos­si­ble­ment també, tot i la difi­cul­tat, s'hau­rien de replan­te­jar la tra­jectòria i, sobre­tot, quin és el seu futur.