El ‘tío Vázquez'

Dime­cres vaig anar a un con­cert en què s'ofe­ria una sofis­ti­cada vari­ant dels grups d'home­natge: músics clònics repro­duint la gira de l'any 1975 de Gene­sis. Tot sonava deli­ci­o­sa­ment analògic i les pro­jec­ci­ons eren les matei­xes dia­po­si­ti­ves que van impac­tar als joves dels anys setanta. En l'era digi­tal, aquesta poten­cia visual ha estat superada. En aca­bar el reci­tal, vaig pen­sar en la can­di­desa de l'ado­les­cent d'anys enrere impres­si­o­nat per qua­tre focus i unes dis­fres­ses. La mateixa can­di­desa amb què els cata­lans vam rebre l'Estat quan va entrar als patro­nats dels equi­pa­ments cul­tu­rals. Esperàvem que el fet ens engran­di­ria, però fina­ment el Minis­teri de Cul­tura ha resul­tat ser més men­ti­der que un anunci de mati­nada i més morós que el tío Vázquez.