El ‘tío Vázquez'

Dimecres vaig anar a un concert en què s'oferia una sofisticada variant dels grups d'homenatge: músics clònics reproduint la gira de l'any 1975 de Genesis. Tot sonava deliciosament analògic i les projeccions eren les mateixes diapositives que van impactar als joves dels anys setanta. En l'era digital, aquesta potencia visual ha estat superada. En acabar el recital, vaig pensar en la candidesa de l'adolescent d'anys enrere impressionat per quatre focus i unes disfresses. La mateixa candidesa amb què els catalans vam rebre l'Estat quan va entrar als patronats dels equipaments culturals. Esperàvem que el fet ens engrandiria, però finament el Ministeri de Cultura ha resultat ser més mentider que un anunci de matinada i més morós que el tío Vázquez.